Rethinking Science Education és un article de Inside Higher Education que incideix en la dificultat dels cursos de ciència generalistes, on força gent agafa antipatia a la ciència. La presidenta de la Universitat de Princeton, Shirley M. Tilghman, esmenta que molts de cursos de ciència generalistes són superficials (potser com aquí “Ciències per al Món Contemporani” al nou Batxillerat…): Too many college students are introduced to science through survey courses that consist of facts “often taught as a laundry list and from a historical perspective without much effort to explain their relevance to modern problems.” Tilghman menciona una proposta innovadora de Princeton: Integrated Science Curriculum, que prepara de forma transversal per a qualsevol carrera científica. Una mica això vé a ser el curs o curs-i-mig dels nous graus de Ciències en la reforma de Bolonya. Ara bé, els ha passat el mateix que aquí: les reticències dels professors a què altres departaments o facultats organitzin allò que creuen “seu”: faculty are loath to cede control of preparation for the major to colleagues outside their own department.
El que em sembla molt rellevant, però, és el diferent stress dels investigadors a les facultats d’humanitats i socials respecte dels científics. A Ciències la pressió per demanar ajuts o per publicar és constant, i això va contra l’atenció als estudiants. L’empresa científica és cada cop més i més competitiva.
Tilghman’s talk primarily focused on the need to improve the teaching of science, and she noted that the liberal arts colleges that make up the Council of Independent Colleges have good track records — better than those of most research universities — at producing future doctoral students in the sciences. She noted some reasons for this, including the demand for professors at research universities to be so engaged in research that they may lack the time for the kinds of close interactions with students that liberal arts colleges take such pride in.
While Tilghman made no apologies for this reality of university life, she said that one reason research universities may not produce as many future scientists “pains me.” She said that “as the scientific enterprise has become more and more competitive,” undergraduates at research universities “witness firsthand the stresses and strains” of faculty members and graduate students “who are constantly concerned about the fate of the next grant application or the current paper under review.” Tilghman added that she doesn’t have “the slightest doubt that this pressure is discouraging even the best and brightest undergraduates from committing to a life in science.”
Veig que la situació als USA no és pas gaire diferent del que passa a les universitats catalanes. Per bé i per mal. Aprofitant aquesta reflexió de l’IHE faig quatre apunts de recursos rellevants de ciència a internet que crec que poden ajudar a una imatge positiva de la ciència a la societat.
Per exemple, gràcies a l’Alberto Fernández (@albertofersie) he conegut el web del mag-científic Richard Wiseman (@richardwiseman), que té diversos llibres sobre ciència rara (quirk science) i sobre màgia. A primera vista tracta temes sobre màgia i ciència, un dels territoris poc explorats en la comunicació de la recerca.
I gràcies a @Wis_alien he sapigut del fòrum HomoScience, on s’hi discuteixen temes de ciència, en particular els relacionats amb la ciència ficció (ara mateix, sobre la pel.lícula Avatar).
Més relacionat directament amb el nostre grup investigador, fa poc el portal Recerca en Acció ha publicat un reportatge sobre l’activitat que vam dur a terme a la darrera Nit de la Recerca, a finals de setembre de 2009. Ja fa gràcia veure com ens veuen els nens:
1/ La recerca es fa dins d’un laboratori: un 70% dels dibuixos mostra científics tancats dins d’un laboratori. Només un 20% dels casos mostren escenaris a l’aire lliure (l’altre 10% no es pot atribuir a cap escenari)
2/ Els científics porten bata blanca. Almenys això es el que passa en un 60% dels dibuixos. En un 35% porten ulleres.
3/ Hi predominen els químics. Un 55% dels dibuixos inclouen estris de laboratori identificables amb la química, com ara matrassos. I en un 25% apareixen instruments propis de l’astronomia.
4/ Dominen els homes. Un 40% dels dibuixos reprodueixen homes científics, un 25% reprodueixen dones i un altre 25% mostra junts a científics d’ambdós sexes.
De fet, els científics viuen (vivim) una mica en un caos. Això és el que opina una degana anglesa al Times Higher Education: The creative chaos theory: Tidiness and academic work just don’t go together, believes Sally Feldman. Aquesta és una apassionant reflexió sobre la relació entre creativitat, reputació investigadora i quantitat de papers (o d’informacíó emmagatzemada al ciberespai). Feldman cita Einstein: “If a cluttered desk is a sign of a cluttered mind, what then, is an empty desk?”: si una taula desordenada és un signe de ment desordenada, què és, doncs, una taula buida?
Afortunadament aquests dies podrem assistir remotament a un acte important de comunicació digital de la ciència: ScienceOnline 2010, que es farà a New Carolina, USA, aquest mes de gener, esponsoritzada en part per BlogTogether. Dels temes que s’hi tracten (programa) em fascinen Science and the mobile device, Google Wave for scientists i també The Importance of Meatspace: Science Motels, science freelancing and science coworking. La veritat és que ja m’agradaria ser-hi.
Foto extreta del web d’en Richard Wiseman: http://richardwiseman.files.wordpress.com/2009/12/fotolia_496285.jpg
