La comunicació oral als congressos científics

En la vida acadèmica-investigadora o en el camí professional, és habitual haver de parlar davant d’un auditori. Normalment el temps disponible és limitat i curt, sobretot en els primers estadis laborals, iper això cal observar més que mai les bones pràctiques de la comunicació oral: limitar-se al temps donat, i sobretot, sobretot, preparar molt bé la intervenció per tal que sembli molt senzilla i que no ha costat gens de preparar.

Cal tenir en compte que la comunicació oral a un congrès no es limita pas a fer una petita xerrada, sinó que també comporta intervenir en els torns de preguntes als altres conferenciants. Igualment, les sesions de pòsters són com minicomunicacions, ja que moltes vegades la gent va circulant entre els molt pòsters d’una sessió, i només es disposa d’un o dos minuts d’atenció per exposar les principals idees del`pòster i captar l’atenció del congressista.

Als congressos hi ha un altre factor important: la llengua. L’anglès és l’idioma de relació normal en els congressos de caire científic, així que és clau assolir una competència lingüística en anglès que permeti una soltura en la parla sufucient per no haver d’estar atent a com es diu el que hem de dir, sinó al que s’ha de dir en cada moment.

Tant en comuniacions llargues (una xerrada a la Facultat, una exposició a l’ajuntament, una presentació d’un projecte) com a les curtes (una presentació a un congrès) o a les molt curtes (dos minuts per explicar un pòster), les fòrmules introductòries són molt necessàries per captar l’atenció de l’auditori o interlocutor. Combinades amb un bon guió i amb un bon acabament, comporten l’èxit de la comunicació.

Qualsevol xerrada millora si es comença fent referència a alguna notícia d’actualitat, potant algun objecte curiós o s’introdueix algun aspecte personal, ja que llavors es produeix una comunió entre el conferenciant i l’auditori. I en un congrès on hi hagi presentacions anteriors, lligar amb la presentació anterior proporciona un mitjà senzill per començar una xerrada, i també proporciona confiança en els altres congressites i conferenciants, a més d’evidenciar l’interès pel congrès.

De totes formes, cal tenir sempre en compte el tipus de públic. No totes les fòrmules introductòries són vàlides per a tothom. Per això cal saber a l’avenç la composició de l’auditori, i també conèixer quines són les expectatives de la conferència.

Preguntar és gratis. Preparar una xerrada porta temps, però assegura l’èxit de la comunicació.