En un món actual on sembla que només la “ciència” i la “tecnologia” són importants, és bo recordar que les humanitats i les ciències socials poden i han de jugar un paper clau perquè l’avenç de la ciència i la tecnologia siguin en benefici de la societat. Darrerarment va quedant clar (perdó, torna a quedar clar) que la importància cabdal de les STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) ha d’anar acompanyada d’un paper rellevant de les humanitats i ciències socials.
Precisament he llegit en un post del Times Higher Education anomenat Solid grounding: the humanities roots that support our STEMs diversos exemples de com les historiadors o els sociòlegs han ajudat a vertebrar l’impacte positiu d’avenços científics. Els governants (policy-makers) no en tenen sovint prou amb un nou desenvolupament per posar-lo en pràctica, sinó que els cal l’impacte humà i social per tal de tenir tots els elements per prendre decisions:
I’ve studied where Supreme Court justices look for insights into fundamental rights. They frequently turn to historians, philosophers, sociologists and other non-STEM academics. The justices’ published opinions often paint over these contributions with a coat of jurisprudential jargon, but their private papers disclose the remarkable level of influence of academic publications on those who decide on the rights of citizens.
Ara bé, els estudis d’humanitats han de revertebrar-se una mica, i defugir del seu paper gairebé monolític de formadors de professors d’ensenyament preuniversitari o universitari. En un post de l’Insider Higher Education titulat A New Humanities Ph.D., es reinvindica la conveniència (o necessitat) que els doctorats en humanitats proporcionin formació diversificada que permeti als nous doctors tenir coneixements que els permetin optar a llocs de treball que no siguin de professor o investigador. En el context americà, això és segurament exportable a casa nostra. Certament al nivell de grau aquesta qüestió es planteja amb les competències transversals i l’empelabilitat, però a nivell de doctorat segurament cal insitir-hi (cal tenir en compte de totes formes que la inserció laboral dels doctors fora del sistema universitari-investigador és un tema pendent):
What would a humanities Ph.D. program look like if it saw itself as preparing professional humanists rather than simply humanities professors? Courses from outside our departments could complement our intensive training in a chosen area of specialization. Deep work in a specialized area is most valuable, teaching us organization, research, writing, and often collaboration skills that are necessary in any humanities field. But how many of us, even in academic positions, would have benefited from a graduate course in organizational structures? In grant writing? In state and federal government? In arts administration?
Els comentaris a tots dos posts són tan interessants com els propis posts. I per cert, al primer article hi he trobat un joc de paraules interessant: Stem cells, STEM sells.
En cercar una foto per il.lustrar aquest post, m’he trobat (serendípicament) amb un web sobre què fer amb el títol d’humanitats: What can I do with a Humanities Degree?