Fa dies, Madri+d va publicar Un estudio analiza la discriminación de las citas que emplean los científicos on s’hi fa una interessant reflexió sobre la forma com es citen les fonts d’un article (font primària) – la reflexió es fa sobre una publicació al Journal of the American Society for Information Science and Technology (The multilayered nature of reference selection). No acabo d’estar totalment d’acord amb el que comenten a Madri+d, suposo perquè el meu camp d’actuació és en ciència bàsica, i el seu en ciències socials (comptabilitat i economia financera, uc3m i ucm). Més encara, conec força bé el funcionament del procés de revisió d’articles per parells, i la veritat és que un dels punts clau que un editor pregunta als referees és si la bibliografia (referències)ésadequada.
No m’imagino un article de ciència (bàsica) sense una bona, rellevant i adequada col.lecció de cites a les fonts que permeten avançar en el coneixement de la matèria i per tant publicar elpropiarticle.
La reflexió de Madri+d probablement està relacionada amb la dificultat dels professors d’universitat de l’àmbit de ciències socials per accedir als trams de recerca i per publicar en revistes indexades. Precisament avui en una trobada amb un càrrec de la Generalitat ha tornat a sortir altra vegada la necessitat de concretar bé els indicadors de recerca en l’àmbit de ciències socials i humanes. Ja fa anys que estem així, caldria posar fil a l’agulla i resoldreaquestproblema.
Aquestes disfuncions en l’avaluació de la recerca en els àmbits no científico-tecnològics s’estenen a altres camps, cosa que em preocupa una mica. Per exemple, les humanitats no acaben de jugar un paper prou rellevant en el Web 2.0, tal com senyala l’article Why is the Information Age Without the Humanities Like the Industrial Revolution Without the Steam Engine?. Quan tingui temps comentaré milloraquestarticle.
Foto: entrada de Madrid+d, http://www.madrimasd.org/gestion2006/img/Noticias/UC3M—citas.jpg