Ahir llegia al Times Higher Education un petit post (Facebookers force Leeds to trash gagging code) sobre com la Universitat de Leeds ha hagut de retirar un requeriment sobre l’ús de xarxes socials per part de la comunitat universitària, que deia que és inacceptable criticar la Universitat a llocs com twitter o facebook. La ULeeds ho feia per afavorir la dita “la roba bruta es renta a casa”, és a dir, incentivar l’ús de les xarxes socials pròpies per expressar crítiques a la universitat. Ara bé, això evidentment xoca contra la situació actual: la gent vol dir el que sigui on sigui. La pròpia Universitat de Leeds té un protocol que diu “The university is committed to promoting and positively encouraging free debate, enquiry and, indeed, protest.”
Aquest petit incident em permet introduir alguns articles rellevants que han sortit als darrers dies sobre la utilització de canals i xarxes socials a les universitats. En general, la gestió de les xarxes socials i les noves professions que en surten va ser destacada fa poc per El País, amb el títol La gestión de redes sociales, una labor periodística esencial. En aquest article, centrat més aviat en el nou paper dels professionals de periodisme, s’hi diu que
“los periodistas siempre están desbordados. Ahora no sólo se escribe; también tienen que hacer reportajes multimedia y añadir valor a su trabajo en la red”
Minrant-ho bé, doncs no és pas gaire diferent a la nova situació del professorat universitari (i en general de qualsevol membre de la comunitat universitària), que ha de fer servir les eines de la Web 2.0 per a les funcions que li són pròpies.
La Web 2.0 porta a noves professions o a noves orientacions de professions ja existents. Per exemple, Social Media Today publica un post titulat The Evolving Role Of Community And Social Media Managers on torna a parlar de gestors de comunitat i de gestors de mitjans socials – en general amb una feina poc visible, com si fos un Iceberg. La distinció i clarificació de cadascun d’aquests dos rols em sembla força valuosa:
The Iceberg Effect Whatever the community / social media manager does, most of what is done is unseen to the naked eye, which poses a challenge to community and social media managers when describing their role or even reporting to their managers. We can only see about 20-30% of what a CM or a SMM does, because most communications are not public, from forming relationships and alliances with outside influencers, to deftly navigating and empowering relationships within a community, to getting everyone within the organization excited to adopt social media, to getting your projects funded internally, to putting internal processes in place.
En relació amb la web 2.0 i les universitats, hi ha dos aspectes que sempre he trobat poc atesos: com trobar la informació en un web molt ampli, i com aprofitar les possibilitats de les noves eines de geolocalització. Perquè buscar per dins de la informació universitària no és pas fàcil. Encara van apareguent comentaris a una entrada de fa tres anys sobre els cercadors d’Internet i les webs de les universitats, feta per en Brian Kelly al seu blog UK Web Focus (Search Engines On University Web Sites). De fet, molta de la informació de les universitats es troba amagada darrere d’un sistema d’identificació. Sol ser, però, informació de caire intern, poc rellevant de cara a l’exterior, i personal. Ara bé, la informació de cara a l’exterior ha de ser proporcionada de tal forma que sigui el màxim de trobable pels cerdadors:
It would be interesting to explore the position today (and a community-led survey would overcome the resource costs of having to carry out this survey centrally). Of greater interest, though, might be exploring how search engines are being used. Are they being used to provide richer types of searching, browsing and other functions – are are they still simply a search box to be found near the top of a University’s home page?
Una forma de fer servir les eines 2.0 és considerar el Google Maps. La majoria d’universitats són presencials, i algunes tenen presència important al territori, com per exemple la Universitat de Girona, amb càtedres disperses per les comarques (i alguns centres adscrits, fins i tot a Barcelona). Per això el post 5 Creative Ways for Local Biz to Leverage Social with Google Maps és interessant perquè suggereix usos innovadors del Google Maps, que sense estar relacionats directament amb les universitats ni atacar les seves especificats, proporciona idees prou suggerents com perquè siguin útils.
Finalment, he d’esmentar un apassionant post de Tïscar Lara sobre El dilema de lo abierto en la educación superior, on comenta la disjuntiva entre obert i tancat en referència a l’OpenCourseWare (OCW) del MIT. De fet, afirma
En un entorno de lo Abierto y Digital, como representa la apuesta de EOI en su Plan Estratégico 2020, donde contenidos, personas y estructuras son accesibles entre sí sin necesidad de intermediación, el reto de la Educación Superior es intensificar las membranas entre esos tres vértices facilitando, comisariando, tutorizando y generando espacios y tiempos de interacción para catalizar el proceso de aprendizaje y hacer más eficaz la experiencia educativa.
Moltes universitats estan engegant xarxes socials i presència significativa i activa a la xarxa. Aquestes pinzellades poden servir per reflexionar sobre formes de fer-ho que tinguin èxit.