Les Universitats catalanes segueixen ben posicionades al rànking interancional de Scimago (dins de les públiques espanyoles)

ImageDilluns El País va avançar a l’article Universidad española: mucha investigación con poco impacto els resultats del rànking Scimago per a totes les universitats del món, corresponents al quinqueni 2004-2008. En la meva opinió, aquest és un bon rànking (de recerca), perquè té en compte la diferent taxa de citació per a cada àmbit del coneixement.

L’any passat la UdG hi va tenir un tercer lloc, mentre que aquest any ha passat al vuitè. No és gaire greu, perquè la veritat és que les diferències entre el grupet de perseguidors de la UPF (primera universitat espanyola) són petites.

Aquest és un rànking relatiu, i no pas absolut: una universitat pot millorar, però si ho fa menys que les altres, baixa en puntuació.

Naturalment és interessant comparar totes les universitats del món. Però ara mateix, fent un cop d’ull a les universitats més properes, veig que en l’apartat de qualitat de la producció, on un valor d’1 és “igual que la mitja”, hi ha les 10 primeres:

uib 1,33
udg 1,26
udl 1,35
urv 1,35
uab 1,35
ub 1,41
upc 1,18
upf 1,56
uam 1,26
ucmancha 1,27

De les 9 universitats que encapçalen el rànking, 6 són catalanes, hi ha també la Univ. Illes Balears, i només s’hi afegeix la Univ. Autònoma de madrid i la Univ. Castilla La Mancha. La UPC està també força ben classificada.

El País esmenta classificacions per àmbits del coneixement, però la veritat és que no he sapigut trobar al web de Scimago.

És interessant mirar, més que no pas qualitat, la producció. Per exemple, en ítems publicats
uib 2310
udg 1717
udl 1430
urv 2862

on es veu que la urv superar llargament la udg i la udl, mentre que la uib hi està entremig.

El que és clar és que, amb els seus defectes, el sistema universitari públic català lidera clarament la classificació de la cinquantena d’universitats espanyoles. No n’hi ha prou, és clar, caldria estar dins de les millors europees i internacionals. Tot arribarà. I axiò em demana una altra anàlisi, com la que vaig fer l’any passat.

Hi ha dos indicadors més, percentatge de col.laboració internacional, i
percentatge d’articles en revistes del primer quartil… hi ha poca
variació entre les universitats esmentades. El primer, a més, no
és pas necessàriament un indicador de qualitat vàlid. El segon sol ser
proporcional a la qualitat de la producció, cosa lògica.

Informe complet: es pot descarregar de
http://www.scimagoir.com/pdf/sir_2010_world_report.pdf