Gràcies a Boing-Boing he trobat un mètode una mica heterodox per aïllar grafè, un material que fa poc IBM va proposar com a nou component de transistors de gran rapidesa. El grafè és una molècula obtinguda per la juxtaposició plana d’àtoms de carboni (també es pot dir que és polibenzè o un PAH, hidrocarbur policíclic aromàtic, veure entrada d’ahir sobre l’antracè interestel.lar ), que recorden la disposició de les caselles d’un rusc d’abelles o la tela metàl.lica de gàbia de pollastre: cel.les hexagonals i un gruix d’una sola capa d’àtoms. De fet, les mines de llapis estan fetes de grafit, que no és res més que un mineral o les capes monoatòmiques de grafè estan unides per forces intermoleculars febles. Per això els llàpissos deixen anar tan fàcilment capes molt primer de grafit sobre el paper.
Fent servir la mateixa idea, fa un parell d’anys la revista Scientitic American va publicar un “do it yourself” per aïllar una d’aquestes molècules-capa de grafè a partir d’una mina de llapis, fent servir cinta adhesiva de forma repetida i emprant estris quotidians. El resultat es pot analitzar al microscopi, ja que es generen capes de grafè de diferents gruixos (segons la revista, d’una i vàries capes atòmiques). Encara que el mètode comporta una mica d’humor, la veritat és que permet explorar i ensenyar conceptes de química i de ciència de materials. També permet explicar què són els nanotubs i fins i tot introduir els ful.lerens.
Haurem d’afegir aquest experiment a la llista de propostes de ciència recreativa del nostre grup.
Hi ha un curiós video de futures aplicacions del grafè.
Foto: wikipedia: grafè