No fa pas gaire vaig escriure una entrada titulada “Llengua i twitter” on expressava la meva preocupació pel català a les xarxes socials (social media), especialment al twitter. Avui voldria exposar un petit canvi al meu món dels social media.
Em va fer gràcia que una entrada d’aquest blog, Tots som tweets (a la universitat) va tenir una ressonància en un blog anglès, gràcies a què jo comentava una de les seves entrades. Es tracta del blog de Brian Kelly, UK Web Focus. Aquest professor de la Universitat de Bath, que fa temps que segueixo per les coses interessants que escriu, va rebre el trackback de la meva entrada i va voler-la llegir. No la va entrendre, i tampoc no sabia en quina llengua estava escrita, encara que alguna cosa li semblava castellà. Ho va preguntar per twitter, i de seguida va haver-hi gent que li va dir que estava en català.
Deixant a part aquesta anècdota, el que és important és que en Brian Kelly va trobar una molt bona utilitat en Google Translate. Cal dir que la traducció de l’entrada esmentada a l’anglès és força bona. En Brian Kelly la va entendre bé, i fins i tot va fer un comentari sobre les idees de la meva entrada.
Kelly volia tenir una millor perspectiva europea, donat que està focalitzat envers els USA. El Google Translate l’ajudarà ara, segons ell, a llegir i connectar millro amb els europeus no angloparlants.
Dit tot això, però, cal una reflexió. He de seguir fent un blog o fent tweets en català, perquè el Google o alguna màquina traductora ja ho passarà tot a l’anglès? Passarà el mateix amb les meves conferències en català? [nota: tinc una experiència estranya al darrer congrès Univest’09 a Girona, no teníen previst que jo intervingués en anglès, i això va confondre els intèrprets].
Jo no sóc pas cap eminència en la llengua anglesa, però crec que puc fer-me entendre. Per molt bona que sigui la traducció de Google Translate, m’estimo més escriure jo mateix les meves entrades en anglès.
Per això amb el Cap d’Any he iniciat un nou blog, Edunomy (http://edunomy.net) amb entrades en anglès. I per això també he separat els meus tweets en català i els tweets en anglès, aprofitant el nick @quelet que havia abandonat. @miquelduran el reservaré al català, i @quelet a l’anglès. També faré una twitter list que permetrà seguir-los tots dos a la vegada. Quan pugui faré un planeta de blogs que permeti seguir simultàniament el blog Edunomia i el blog Edunomy.
A més, el meu compte de facebook el mantindré en català, mentre que el compte més orientat professionalment de LinkedIn el mantindré totalment en anglès. Com a professor d’universitat, científic, investigador, he d’estar en contacte amb els meus parells.
No em preocupa el tema de la privacitat de facebook, ja que no hi explico res que no pugui saber tothom. De fet, m’interessa el màxim de visibilitat, ja que la meva feina comporta responsabilitat social científica. Per la mateixa raó, crec que cal que les meves reflexions al blog arribin al màxim de gent, igual que els tweets. Per això és bo que faci servir l’anglès en tots dos casos, de forma directa. Pot agradar o desagradar, però l’anglès és la lingua franca al món actual.
En un panorama idíl.lic, tothom parlaria en la seva llengua i traductors-intèrprets automàtics parlarien/escriurien en qualsevol llengua. Potser. Però la Torre de Babel no es va generar pas per això, sinó perquè diversos grups volien codis per amagar missatges. Per raons contràries a les que he exposat, perquè els altres no sàpiguen què es diu, seguiran existint llengües diverses.
No hi ha cap raó natural perquè el català no s’hagi d’extingir, ni el castellà, ni l’anglès. Però hem de mantenir-lo com a riquesa de la diversitat, igual que volem prevenir l’extinció d’animals en perill.
Per això, per mantenir la diversitat lingüística i la identitat catalana, però també per tenir màxima visibilitat i ser ciutadà del món, tindré blog i twitter en català i anglès, i compaginaré facebook i linkedin. Estic segur que gent com en Brian Kelly ho entendran. Però m’agradaria que gent més propera geomètricament també ho entengués. No fa pas gaire ja vaig deixar clara la meva opinió sobre la piràmide factorial de les llengües.
He d’agrair finalment en Brian Kelly per dir que moltes de les entrades d’Edunomia són interessants.
(Nota: de bones intencions n’està el món ple. Ja veurem si tindré prou temps i energies per fer el que m’he proposat).
(Nota 2: ara he de traduir o fer un resum d’aquesta entrada per al meu blog Edunomy en anglès… quina feina!)
[foto: http://redcatco.com/blog/communication/dunbars-number-groups-language-and-social-media/)
em sembla una bona solució, el problema serà l’increment de feina que comporta…
Miquel, les solucions salumòniques solen comportar més feina, tot i la satisfacció multibanda que asseguren. Tu mateix veuràs si pots aguantar el pols de la traducció i la producció de contingut 😉
En qualsevol cas, és fruit de la proacció, la voluntat i l’acció; per tant, molts ànims i et felicito per la decisió!
Una abraçada!!
Francesc, no és pas tant una qüestió de satisfacció, sinó de l’única forma eficient que hi veig per obrir-nos com a grup en l’àmbit internacional. Veurem què passa dintre d’uns dies, setmanes o mesos.