A la revista Percepnet hi ha una editorial sobre la feina que fa el Laboratori de Neurciència Visual de la Universitat d’Arizona, dirigit per la Susana Martínez Conde. Vaig tenir la sort de conèixer els seus articles gràcies al matemag Fernando Blasco. La Susana té articles a Nature i Scientific American, apart d’altres publicacions, i va organitzar el simposi de Màgia de la Consciència. La Susana també organitza el concurs de Millor Il.lusió Visual de l’Any.
Fa poques setmanes vaig conèixer-la en persona al Gathering for Gardner 9, a Atlanta. La seva xerrada em va interessar no tan sols pel component [neuro]científic, sinó per la meva afició a la màgia i l’il.lusionisme, que considero rellevants per fer agradar i per impulsar una imatge amable de la ciència.
Tal com diu en Jaume Estruch, a Percepnet,
Hablemos de magia, aunque pueda parecer incómodo hacerlo desde una perspectiva científica. Considerada como una actividad precientífica, cuando no anticientífica, propia de épocas oscuras y lejanas, lo cierto es que la magia sigue vigente, y muy activa en el siglo XXI. Y la ciencia ha fijado sobre ella una nueva mirada, desde hace ya tiempo. Una nueva mirada que comporta a su vez un cambio de actitud.
i també
Nuestros sentidos han sido siempre el gran laboratorio de los humanos, y los magos, los primeros científicos visuales. Todo es cuestión de método y rigor.
Una de les millors maneres de lluitar contra la pseudociència, com fa en James Randi, és treballar l’art de la il.lusió i la màgia. Perquè entenent les formes com es pot enganyar la ment, es pot ajudar a no deixar-se enganyar per la pseudociència i també ajudar a promoure la bona ciència. Perdó, la ciència.