M’acabo d’assabentar de la mort d’en Martin Gardner, prolífic escriptor de llibres de divulgació científica, ciència (sobretot matemàtica) recreativa, mag-il.lusionista, pensador.
Fa poques setmanes vaig anar a Atlanta al G4G9, una trobada en honor seu. Va ser un goig estar envoltat de gent innovadora, captivadora, de ciencia.
En tinc molts de llibres a casa. Moltes de les seves recomanacions les faig servir a les nostres activitats de comunicació científica. I molts dels seus llibres són reeditats amb els comentaris que ha anat rebent. O sigui, un precursos de l’anomenada Ciència 2.0.
És difícil resumir la seva contribució a la ciència, el coneixement, el pont entre ciència i humanitats, a la cultura científica i a la màgia.
Potser és bo veure, del seu darrer article a Scientific American, la gràfica que relaciona els ingressos d’un govern i la taxa d’interés… fa molts d’anys ja va predir que l’economia era complexa. O sigui, que no hi ha qui l’entengui.
Posts que he trobat sobre la mort d’en Martin Gardner:
Improbable Research, Martin Gardner died today
Boing-Boing: RIP Martin Gardner
Slashdot: Science Luminary Martin Gardner Dead at 95
Scientific American: Profile: Martin Gardner, the Mathematical Gamester
ElCorreo.com: Adiós a Martin Gardner, el hombre que nos enseñó ciencia descubriendo en qué yerran los chiflados
James Randi: MY WORLD IS A LITTLE DARKER…
També a Bad Astronomy: http://tinyurl.com/2a5trn8
Miquel,
M’assabento pel teu blog de la mort d’aquest gran mestre. Crec que és gràcies amb ell que a tants ens ha despertat la passió per les matemàtiques i per la màgia, així com el sentit crític a molts aspectes de la ciència i la pseudociència. Precisament estava pendent que després de la teva tornada del G4C9 m’expliquessis breument com t’havia anat i les teves impressions, tot i que en vaig llegir alguna cosa gràcies al teu magnífic blog. M’ha agradat molt que il·lustres la notícia amb la corba que precisament feia servir en Martin Gardner per carregar-se la corba de Laffer, un economista que va influenciar molt a principis dels 80 a en Reagan i la Thatcher amb la idea (no vull pas dir que sigui necessàriament sempre incorrecte) que, baixant els impostos obtindrien més recaptació. La qüestió és que els seguidors d’en Laffer solien dibuixar una paràbola invertida perfecta, i argumentaven que si el tipus impositiu estava per sobre del màxim, calia rebaixar-lo per augmentar la recaptació. En Martin Gardner va dibuixar la figura que tu has posat per dir que els dos ùnics punts segurs de la corba eren els extrems, però que, pel mig, ves a saber el que passava. M’ha agradat molt que triessis aquest exemple. Trobarem molt a faltar nous llibres d’en Martin Gardner, però podem estar-li agraïts del molt que ens ha fet disfrutar, i d’haver inculcat a tanta gent aquest esperit lùdic de les matemàtiques, i, alhora crític, quan aquestes s’usen erroniàment.
Per cert, felicitats pel blog, que, mai t’ho havia dit, però és magnífic. Realment no sé com t’ho fas. En aquest sentit, deus tenir una capacitat molt semblant a la d’en Martin
Gardner.