Avui diversos membres de la C4D hem estat a Madrid a la primera sessió del Media for Science Forum, que es fa a la Casa Encantada, prop de l’estació d’Atocha. Malauradament alguns assistents i ponents no hi han pogut arribar a temps pel problema de les cendres del volcà islandès. Així i tot, l’assistència és molt nombrosa, i a la sala principal d’uns 200 seients ha calgut afegir-hi una sala secundària d’uns altres 100 seients.
El tema principal de la trobada és el Perdiodisme Científic i la Comunicació de la Ciència en la Societat del Coneixement. Malgrat que aquest tema ja es va tractar fa poc al Congrès CSC5Ciencia que es va fer a Pamplona (amb el lema Una Nueva Cultura), aquí a Madrid es posa una mica més l’accent en el periodisme científic. I potser la gran diferència rau en l’aportació de científics i periodistes europeus, sobretot els anglesos, que des del meu punt de vista han fet una excel.lent aportació i han donat una lliçó sobre el tema.
Del programa de la jornada d’avui, que ha constat de 4 taules rodones (amb poca discussió), se’n pot destacar la segona, New trends for science communication, on en Javier Pedreira, responsable de la secció digital de ciència del diari Público ha exposat com aquest diari aposta per la ciència i com convergeix la part digital i la de paper. També en @wicho, igual que va fer a Pamplona, ha fet un excel.lent manifest envers la nova societat que sortirà de la utilització de la web 2.0, posant l’exemple, de forma humil, de microsiervos. El ponent que havia de tractar els blogs i la ciència no ha pogut arribar a Madrid, cosa que ens ha impedit tractar un tema clau i que a mí personalment m’interessava molt. Finalment, l’Alexander Gerber (InnoComm) ha fent una engrescadora xerrada sobre debats de ciència a la xarxa, proposant un Debat 2.0 del mateix Media For Science Forum.
Cal dir que la preparació d’aquest Fòrum és força bona, i que el les setmanes anterios s’ha anat omplint un blog ben interessant. De les diferents xerrades i intervencions també n’hi ha un recull al blog de la trobada.
Finalment, els diferents tweets que molta gent ha anat fent contenen el hashtag #mfsf. Jo mateix n’he fet força. No m’ha acabat d’agradar la utilització excessiva del castellà en un event internacional. Deu ser que el que és habitual en ciència no ho és en comunicació. Però no ho acabo d’entendre.
És cert que el castellà ha estat predominant. Crec que un esdeveniment d’aquest tipus hauria hagut de fer-se en anglès. Se suposa que qui treballa en el món de la ciència i de la comunicació ha da saber anglès. Per altra banda, alguns ponents eren massa localistes en les seves exposicions; no s’adonaven que la seva audiència era internacional. I alguns, a més de ser localistes (en el sentit del “domèstic” anglès) eren també centralistes i oblidaven –o potser no ho sabien?– el que es fa en la perifèria.