Darrerament es parla molt del tema de nadius digitals, per referir-se a la generació que acaba d’entrar o entrarà a la Universitat. En alguna ocasió ja he manifestat que em considero també un nadiu digital, ja que he crecut 8potser no de petit, però si que en paral.lel) amb la revolució de la informàtica.
Ara veig un post de l’Inside Higher Education titulat The Digital Native Fundamental Attribution Error que vé a dir el mateix: que la transformació de l’educació superior no es fa pas només per la iniciativa dels joves-nadius digitals, sinó per l’empenta de moltes persones menys joves que han nascut o s’han incorporat amb força a les transformacions de la informàtica, la web 1.0 i la web 2.0. I que ho faran, de ben segur, a a la web 3.0.
The demand for innovative, collaborative, and technology mediated active learning techniques is not limited to today’s 18 to 25 year olds. In fact, I’ve seen little evidence that the typical 20 year old college student is actively demanding any form of advanced pedagogical practice. What I have seen is how well the traditional college age student responds to courses that leverage technology to promote active learning, collaboration and engagement. However, I’ve also witnessed people in their 30, 40, and 50s, and 60s (all adult working professionals that I’ve taught) respond in the same way.
Gràcies, IHE!
Aquest acudit és tret de http://atde.wordpress.com/2007/11/25/digital-natives-and-digital-inmigrants/
Una de les frases que millor descriu la situació no és pas nadius digitals, si no orfes digitals. Aquesta generació ha crescut sense educació 2.0…