Ahir al vespre vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la primera NITS (negocis, innovació, tecnologia i societat) que l’Eduard Batlle, en Xevi Montoya i en David Martí van organitzar a Els Jardins de la Mercè de Girona. El convidat, en Xavier Ferràs d’ACC1Ó (entrevista a l’Avui), va colpir-nos amb la seva visió del món innovatiu actual.
Vaig cometre un petit error: no vaig portar paper ni portàtil, així que vaig haver d’anotar les principals idees amb el meu mòbil, on per escriure cada lletra prémer una teclar fins a quatre vegades. Així i tot, les idees clau les vaig twittejar pel mòbil com vaig poder.
La xerrada no va pas ser gaire llarga, però va ser densa, i amb algunes idees una mica diferents, potser més de llarg recorregut que les que solo sentir de forma repetida en trobades d’innovació. He de reconèixer, però, que no sóc cap expert del tema i que potser no sé distingir les diferents variacions de les melodies dels conferenciants. Però em va semblar que ahir la música era una mica diferent.
En tot cas, les idees que vaig recollir van ser:
- Són temps turbulents als mercats: (com el congrès IWMW10: The Web in Turbulent Times!)
- Cal un ecosistema Innovador. A més dels diferents tipus d’innovació, cal una una innovació cultural.
- Per fer coses noves cal ajuntar diferentes persones i actors de diferents àmbits del coneixement.
- Competir no és pas dolent. A la gent li agrada jugar. Potser se n’ha fet un gra massa, d’afavorir la no-competició i l'”anar fent” al sistema d’ensenyament.
- From science to business: les noves maneres d’impulsar la innovació als entorns més dinàmics d’Europa.
- la Innovació organitzativa no té risc.
- Els professors d’universitat no tenen risc, i per això poder fer moltes coses.
(Foto: a contrallum, pròpia – XM, DM, XF, EB)
Més enllà de l’estona que vam gaudir de la xerrada i de poder interacutar un moment amb en Xavier Ferràs, va ser una excel.lent ocasió per fer petar la xerrada amb aquestes persones innovadores de l’entorn local gironí. Entre el públic hi havia varis membres de la comunitat universitària de la UdG i per descomptat dels investigadors i innovadors del seu Parc Científic i Tecnològic.
(Foto: David Martí, http://www.twitxr.com/davidmarti/updates/345805)
Un bon resum dels N-I-T-S. Pel que ens pertoca de més aprop, potser subratllaria la idea que les administracions públiques haurien de ser -precissament, perquè es belluguen en uns paràmetres que minimitzem riscos- els mascarons de proa de la innovació. Tant li fa l’àmbit, però caldria esdevenir laboratoris d’innovació a tots els nivells. Per això, crec que és una gran errada ubicar la innovació tan sols en algunes parts de l’estructura o de la jerarquia. D’això, només extreure’m el malbaratament de la “llarga cua del talent” de la que tant en parlem.
I després hi ha quelcom en què difereixo notablement del que va dir en Xavier: les innovacions organitzatives sí tenen cost. De vegades, massa elevat. Els ecosistemes innovadors estaran també entreteixits per les persones. Posar els ingredients i les bases perquè les formes d”organitzar-se siguin un bon brou de cultiu per a la innovació depèn de les eines, de l’entorn, de les regles del joc, però també (i més important) de les persones. En conseqüència, no es pot fer i desfer sense una idea clara, perquè això ens aboca a perdre potència i credibilitat per seguir innovant organitzativament, per construir aquest substrat. I sense això, difícilment crearem biòtops innovadors.
Eps… Que jo no vaig dir que no tinguessin risc! El que vaig dir és que no tenen risc inherent al projecte. Desenvolupar un nou model de vehicle elèctric té un gran risc per una empresa automobilística: risc organitzatiu (han de fer una bona planificació del projecte), però també risc inherent (cost de desenvolupament, incertesa tecnològica i incertesa de mercat). En el cas d’innovacions organitzatives, el risc inherent és mínim o inexistent.
Hope it helps!
XF