A vegades una entrada trobada per casualitat (serendípicament podríem dir-ne ara) permet posar ordre en alguna idea. Per això en veure l’entrada del Times Higher Education titulada Windows shut on curiosity i veure que parlava del QuickBasic no m’he pogut estar de llegir-la atentament. Aquesta entrada es plany que ja fa temps que al Microsoft Windows no hi ha cap programari per programar de forma senzilla. Abans hi havia el QuickBasic, que permetia, amb un llenguatge senzillíssim on no cal declarar variables ni escarressar-s’hi gaire, construir algorismes senzills per resoldre problemes iteratius. Naturalment avui es pot fer amb PHP, amb el JavaScript o amb un altres utilitats, però la veritat és que el BASIC semicompilat o interpretat tot era ben senzill.
Computer science departments are striving to sell computing as an intellectually challenging and fun discipline, far from the geeky stereotype. Alas, we can do only so much. There are few entities able to have truly a global impact on how children perceive computing. Microsoft is one, Google is another. So I make this plea to Microsoft: please reintroduce some flavour of programming language to your standard Windows installation. And Google: I’m sure with the collective IQ in your research labs, you can think of something to capture young minds.
He de confessar que jo encara el faig servir, per a algun càlcul particular que em demani que en treminuts tingui una solució. O el Fortran 77, el llenguatge amb el qual vaig començar i amb el qual encara hi ha molt de codi escrit en química quàntica (per exemple, un optimitzador de quinieles que algun dia em farà mil.lionari). Però el Windows ja no té el BASIC…
I meet biologists, financial wizards and social scientists in the corridors every day, all needing the science of computation to solve their problems. I dearly hope that the children in primary school today get a chance to see this discipline for the myriad challenges that it is. But they’re in danger of missing out – and all because Microsoft removed QuickBasic. Not that I’m ranting, of course.
La qúestió és que, tal com diu l’entrada del THE, no hi ha una eina senzilla de programació, com en els temps de la infància de la microinformàtica. I ara que tothom anirà amb un IPad o amb el mòbil, potser la programació senzilla quedarà olvidada. De moment, jo encara tinc a mà el meu compilador FORTRAN i el meu intèrpret-compilador BASIC. Per si de cas.
Interessant el tema. Fa uns dies vaig participar a la II Jornada Catalana de l’Ensenyament de la Programació a primària i ESO, i precisament vam comentar que abans els sistemes operatius sempre incloïen alguna eina per programar, però això ha anat passant a la història.
Els nadius digitals tenen un domini fabulós com a usuaris d’aplicacions, però en canvi no són capaços de programar-ne cap, ni que sigui senzillíssima. Una pena, perquè programant s’aprèn a pensar d’una forma crítica i estructurada.
Si tens una estona prova l’Scratch (http://scratch.mit.edu/), desenvolupat al MIT, i pensat per ensenyar programació als nanos. És una passada, una mena d’evolució del LOGO, però molt més complet, i que aprofita Internet per compartir els projectes que va fent la gent.
Salut!
Miquel, ara tot es fa en Java que és multiplataforma o en C++. L’Ipad/Iphone està fet en Objective C que és molt semblant a C++. El que hi ha hagut és un canvi de paradigma en la programació amb la programació orientada a objectes. Realment és un gran canvi.