Avui a La Contra de La Vanguardia hi ha una entrevista amb en John Edwards, sociolingüista del Québec, amb ocasió de la publicació del seu “Món de llengües“. En aquesta entrevista hi ha opinions interessants, que no necessàriament cal compartir totalment, que ja havien estat esmentades per exemple a una entrevista de la UOC (We are all translators, all of the time).
De l’entrevista de LV en destaco dues frases, que crec que reforcen la idea que no fa pas gaire vaig exposar en aquest mateix blog sobre la piràmide de les llengües:
El bilingüismo es un equilibrio inestable, pero – y vivo en Quebec-puede ser sufrido como tensión y amenaza o aprovechado como estímulo y oportunidad.
Tal vez se podría conservar la propia lengua sin renunciar a otras más poderosas si se logra establecer un vínculo afectivo y duradero con ella, un compromiso que pusiera en valor su plus cultural y equilibrara esas fuerzas globalizadoras.
Que el castellà (sobretot) i l’anglès es vegin com a llengües d’oportunitat depèn no pas només dels catalans, sinó també dels altres amb capacitat normativa abrumadora. En definitiva, es tracta d’arribar a un pacte, a un acord. No imposar, sinó consensuar. Difícil.
A l’entrevista hi ha algun punt feble, com per exemple parla de “país”. O de suposar que la defensa del català implica la negació del plurilingüisme. Hauré de llegir el seu llibre per conèixer més a fons el pensament d’aquest sociolingüista del Québec.