L’Inside Higher Education porta un article amb el qual em sento força identificat. Chad Orzelk, a Physics, Blogs and Dogs, opina que hi ha quatre etapes en la creació de coneixement, i que disseminar-lo i fer-lo entenidor per a la societat n’és la quarta i darrera. Orzelk diu que el seu blog ha anat evolucionant, i que creu que mantenir-lo és una responsabilitat.
En el procés de generar coneixement útil (jo crec que tot el coneixement és útil), diu que primer cal identificar un fenomen interessant, després desenvolupar un model per explicar-lo, tercer comprovar-lo mitjançant proves i observació, i finalment explicar-ho a tothom. Segurament aquesta seqüència és adaptable als diferents camps de la ciència, però és raonable.
Veig que aquest investigador també opina que un blog proprocina una forma adequada de connectar amb el públic en general, perquè hi ha molts de mecanismes de retorn, en particular mitjançant els canals i les xarxes socials:
I thought of the blog as a way to talk a bit about politics, pop culture, and academic science, and a place to let off a little steam as I went through the tenure process (I started the blog at the end of my first year as an assistant professor). Over the last seven and a half years, it’s evolved into something much more, and I’ve begun to see it as an essential part of my responsibilities as a scientist. […] my own view is that science is a four-step process for generating useful knowledge: the first step is to identify an interesting phenomenon in the natural world, the second to develop a model that might explain the phenomenon, the third to test the model by experiment or further observation, and the fourth to tell everyone the results of those tests.
Blogging also gives scientists who are interested in communicating with the general public a chance to hone their communications skills. There are numerous feedback mechanisms available — site traffic, comments, links from other blogs and social media platforms — that allow blogging scientists to figure out what works, and practice communication to a broad audience. Through trial and error, they can find a voice that works for them, that will let them speak directly to people who wouldn’t be interested in the technical details of a scientific journal article.
Els blocaires investigadors tenen (tenim) molts de mecanismes per fer arribar la nostra veu al ciberespai (o al blogespai, o al twittespai…). Per exemple, researchblogging.org vol facilitar que els posts dels investigadors sobre articles indexats (peer-reviewed) tinguin la màxima difusió (precisament Seed Magazine en parla). Hi ha molts altres mecanismes, per exemple la secció de ciència de Slashdot (la raó àurea detectada en el món quàntic?) o els webs dels creadors de Docuciencia, que parlen de la física de la pel.lícula Avatar (jo hi he fet alguna aportació sobre la seva química).
També els investigadors podem crear petits experiments recreatius (i això és també el que pretenem a la C4D). Gràcies a Boing-Boing.net, en aquesta línia, podem veure experiments de “cap de setmana”, que tothom hauria de poder fer i poder-ne gaudir. En aquest cas, gel fred, gel calent: Saturday Morning Science Experiment: Ice cold outside, “hot ice” inside.
No ton han de ser blogs. En un món en què la ifnormació entra per la imatge i pel so, i gràcies a Le Monde, he vist que s’ha posat en marxa el web de videos científics universcience.tv, promogut per la Ciutat de les Ciències de París (amb un finançament d’un milió d’euro…). Segons Le Monde:
Une nouvelle fenêtre scientifique aux vertus pédagogiques vient de s’ouvrir sur la Toile. La Cité des sciences et le Palais de la découverte se sont associés pour lancer début janvier une web-TV gratuite d’un nouveau genre dédiée aux sciences et aux technologies. “Au croisement de l’Internet, de la télévision et de la presse magazine”, Universcience.tv a pour objectif de faire découvrir les sciences au plus grand nombre ainsi que leurs applications grâce à des contenus vidéo de qualité au format court (6 minutes maximum). Une rédaction d’une dizaine de personnes assure la réalisation et la mise en ligne des vidéos, soit seize nouveaux reportages renouvelés tous les jeudis. […] Financé à la hauteur d’un budget d’un million d’euros, Universcience cherche son modèle économique, mais le site compte sur les mécénats et les subventions de l’Union européenne pour perdurer.
Imatge: http://www.funnells.com.au/assets/images/thumbs/power_line_close_up_200.jpg
