El tema de l’anglès a l’educació superior és motiu de controvèrsia i discussió, a vegades contaminant el debat sobre la llengua catalana. He vist però que en altres indrets també tenen aquestes ocupacions, per exemple al Japó. En una entrada del Times Higher Education que parla d’aquest tema, From where I sit: Lost without translation s’hi diu que no n’hi ha pas prou amb què el professorat parli un anglès més o menys bo, sinó que cal que l’administració universitària també en parli:
The rub is that international academia has a common language and it’s English. Even French universities now require home students to have a basic knowledge of English as an entry qualification, and many are running postgraduate courses in it. Academics are becoming more mobile in a global job market where knowledge of the local language is certainly a benefit, but is not a necessity. A good understanding of English, though, is a prerequisite.
However, it is not just the academic staff that need to have a reasonable level of English. If a university is running courses taught in English with (at least partly) the aim of attracting foreign students, then the support staff dealing with academics and students need to speak English, its web pages and course brochures need to be written in English and its regulations need to be available in English.
Una universitat internacional és, doncs, aquella que sap combinar la tradició local que la internacional. I en el nostre cas, aquella que pot mantenir la universitat catalana amb la universalitat de l’anglès. Ja he proposat fa temps que algunes seccions de la universitat (per exemple, la biblioteca o el servei d’esports) comportin una espècia d’immersió lingüística en anglès. També caldria que un estudiant internacional pogués fer servir totes les eines de la Universitat en anglès. Però també que les pogués fer servir en una immersió en la llengua pròpia de la universitat. Perquè segurament hi ha dos tipus d’estudiants internacionals: els que venen a estudiar a les nostres universitats atrets per la qualitat acadèmic, i aquells atrets pel component social. I potser els millors són els que hi vinguin per totes dues raons. Combinar sàviament la llengua pròpia amb la llengua franca és, doncs, un repte.
Foto: http://degreedirectory.org/cimages/multimages/2/foreign_language.jpg
