Image

Fa molt poc l’exdiputat 2.0 i professor de la UdG 2.0 Toni Donaire va fer una entrada al seu blog titulada Piulament de Catalunya on quantificava aproximadament les converses via twitter relacionades amb el Parlament, en particular amb el hashtag #parlament. I és que el twitter com a canal social segueix en augment, ja que vé a ser com un microblog on no s’hi pot fer comentaris. Simple, senzill, ràpid i eficient, amb un munt d’eines complementàries.

El títol del post d’en Toni (piulament), tan ben trobat, va provocar que tan la Trina Milan com jo mateix tinguéssi la idea d’escriure un post sobre el twitter/(piulamenta) en els nostres àmbits educatius respectius. Per això aquest és un co-post entre tots dos (aquí el seu).

Fa pocs dies el Conseller Maragall s’implicava en la promoció de les eines 2.0 en l’àmbit de la relació govern-members de la comunitat educativa no universitària, i ahir mateix en una reunió del col.lectiu Espurna a Salou s’hi esmentava una xifra elevada de blocaires educatius no universitaris.

En l’àmbit universitari les coses són una mica diferents, ja que per un cantó les unviersitats són autònomes respecte de l’administració, cosa que comporta autogovern i capacitat normativa, i per un altre el professorat té una tasca tan docent com investigadora. Cal sumar-hi l’àmbit purament investigador, dels anomenats OPIs (organismes públics d’investigació), com el CSIC o els centres del programa català CERCA.

En l’àmbit de l’educació superior i la recerca, doncs, hi ha tres col.lectius que poden ser emissors-receptors piuladors/twittaires en l’ambit de la web 2.0: el professorat-investigador, el personal d’administració i serveis i els estudiants. Naturalment no és pas fàcil separar la seva activitat educativa o investigadora de la ciutadana. I en el cas de la recerca, encara hi ha el tema de la llengua: la recerca està molt internacionalitzada i pot ser útil tenir un compte per a cada llengua.

Les universitats, malgrat que s’assemblin molt, també són diferents, busquen singularitzar-se i focalitzar-se, i per tant intenten destinar els seus recursos on creuen que són més útils a la seva missió. Això porta a autoorganitzar-se de forma diferent. A més les universitats, per dins, tenen una estructura molt complexa i gairebé autocontinguda de facultats, escoles, departaments, grups de recerca, la biblioteca, serveis i altres estructures, cosa que fa difícil a vegades seguir la seva activitat.

Però el que hi ha al darrere són sempre persones. I aquestes, en el cas de l’educació superior i la recerca, tenen gran connectivitat a Internet i força bona infrastructura. La recerca sol ser un dels catalitzadors de la seva activitat professional; ara bé, és una mica paradoxal que la recerca, que és allò que proporciona satisfaccions al professorat-investigador (a part de fer una bona docència), sigui en general poc comunicada. No és que el professorat-investigador no tingui gaire blogs o faci servir el twitter; el que passa és que en general, comunica i divulga poc.

Ja fa temps que intento aconseguir twittaires de ciència catalans. Fins i tot al nostre entorn de la UdG hem de fer proselitisme per anar incorporant persones a les xarxes socials. A poc a poc es va aconseguint.

Cal dir també que la dispersió d’interessos acadèmics fa que existeixin de forma natural xarxes que ja funcionen d’una o altra forma, i que unes xarxes potser no estiguin gaire interessades en conèixer les altres xarxes. Els problemes de manca d’interdisciplinarietat es reprodueixen a la web 2.0.

Malgrat tot, hi ha prou piuladors/twittaires i blocaires perquè hi hagi intents per recollir el professorat-investigador i els professionals que treballen en l’àmbit de l’educació superior i la recerca. Per exemple, la llista de la UIC (@UICbarcelona/university-professors). També hi ha un recull de twittaires a Twitter Español on s’hi pot detectar gent de Catalunya, com n’hi ha a la llista de la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra FCOM 2.0. En anglès hi ha reculls de piuladors, per exemple a scientwists. Més enllà del twitter, diverses xarxes socials incipients acadèmiques com academia.edu intenten aplegar i facilitar el contacte de científics i acadèmics. Naturalment la xarxa professional LinkedIn o el mateix FaceBook són ben útils en aquest aspecte. Potser ha arribat el moment de fer un esforç i crear una xarxa social de professorat-investigador català.

La web 2.0 facilita la creació de múltiples xarxes. Crec que és un sistema ecològic. En aquest sentit, el concepte d’universitat evoluciona, perquè les xarxes són fàcils de crear, és fàcil col.laborar i compartir. La pertinença a una universitat o centre de recerca és menys forta o millor dit, segueix essent forta però compatible amb altres pertinences virtuals acadèmiques fora de les universitats que beneficien tothom.

Fa temps que s’està avançant en el concepte d’Universitat de Catalunya, com a agrupació de les universitats públiques catalanes, sense oblidar les privades. Segurament les eines de la Web 2.0 permetran avançar en aquest concepte. Serà la Piuliversitat de Catalunya. O la Bloguiversitat, com deia en la xerrada que vaig fer a la primera edició dels Premis Blocs Catalunya.

El títol del llibre d’en Jacques Delors “L’Educació: hi ha un tresor amagat a dins” segueix ben vigent. La utilització racional de les eines de les TIC, de la Web 2.0 (col.laboració, compartició, conversa, …), en tots els àmbits educatius, és el nostre futur. Aquest co-post amb la Trina Milan és una experiència en aquesta direcció.

(Foto: Danilo Rizzuti, obtinguda a http://www.freedigitalphotos.net/images/Internet_g170-WWW_p10324.html)

News Reporter

3 thoughts on “Piuliversitat i piulescola

Comments are closed.