Quinze mil e-mails al 2009: bogeria o sostenible?

M’he hagut de barallar amb els fitxers mbox, editar a mà un parell de fitxers, i fer servir un full de càlcul i una base de dades. Però així puc veure l’evolució del número d’e-mails que he enviat i he rebut al llarg de l’any 2009.

Image

Hi ha un màxim de 90 missatges rebuts (no hi compto mai l’spam). S?hi veu clarament el ritme setmanal, i també s’hi observa la davallada el mes d’agost (també la Setmana Santa). Total, 11573 missatges rebuts. Uns quants, cal reconèixer-ho, són de llistes de distribució i de comentaris del facebook o missatges directes i respostes de twitter. Una estimació raonable en vé a ser del 30% del total. però tots els he llegit i processat, que és el que és rellevant. Potser encara algun és a la cua (del mètode GTD – Getting Thins Done – que segueixo aproximadament).

Pel que fa als missatges enviats, lògicament n’hi ha menys, però cal tenir en compte que és molt més ràpid llegir els missatges dels altres que no pas escriure’n. Són 3525 en total. Màxim de 36 en un sol dia.

Image

I el que és més important: el contingut de cada missatge. El que he fet cada dia. El meu blog de veritat.

La meva feina de professor d’universitat demana fer un ús raonablement intensiu de la xarxa Internet. Aquest número de missatges és sostenible. Però he de vigilar que no es esdevingui insostenible.

Si hi afegís les miniconverses a facebook, els tweets i les telefonades, sortiria encara un número molt més gran d’ítems. L’any 2010 promet ser encara més interessant. Espero que no acabi en bogeria.

1 thoughts on “Quinze mil e-mails al 2009: bogeria o sostenible?

  1. No sé quin és el límit de la sostenibilitat pel que fa al correu electrònic, però hi ha dies que em fa l’efecte com si l’hagués ultrapassat de bon tros. Sobretot quan, després d’un dia d’haver estat lluny de l’ordinador (perquè era fora, per exemple), em trobo un centenar o més de correus. Encara que n’hi hagi de llistes, els que són directes sovint ultrapassen la meva capacitat no tant de llegir-los com de respondre’ls tos. Si ho faig, no em queda temps per treballar; si no ho faig, hi ha gent que es molesta perquè els fa l’efecte que la resposta a un correu ha de ser immediata.

Comments are closed.