(Imatge: del blog http://soparstertulia.tumblr.com/ )
Ahir vaig tenir la sort de poder participar en un sopar-tertúlia convidat per l’Eduard Batlle, a Ca l’Estevet de Barcelona. El tertulià va ser en David Madí, Secretari Executiu de Comunicació i Estratègia de Convergència Democràtica de Catalunya. Com que sóc una persona que no pertany a cap partit polític ni està ficada en cap moviment polític, la veritat és que tinc una mancança formativa en aquest camp.
La d’ahir va ser per a mí una lliçó, un repàs a la primera part d’un curs d’estratègia i opinió política. És un altre món, és un món complex. Però també apassionant, en el fons amb les mateixes característiques que àmbits més petits i apartats de la societat quotidiana.
Crec que vaig entendre una mica la lliçó, i sobretot em va anar bé per respondre’m a mí mateix preguntes que fa temps que he formulat als partits i no n’he aconseguit resposta. Els comentaris d’en David Madí em van fer veure la llum en algunes zones fosques de la política actual. Per cert, no vaig desaprofitar per expressar algun punt de vista sobre la situació universitària actual, que el tertulià va escoltar amb paciència.
Anar a tertúlies i xerrades d’àmbits diferents de l’habitual (en el meu cas, fonamentalment xarxa, universitat i recerca) permet veure un panorama diferent, ajuda a veure les coses del dia-a-dia amb altres ulls, facilita aprofitar idees d’àmbits poc propers per resoldre problemes que semblen insolubles o tenen solució complicada en l’àmbit quotidià.
A part d’en David Madí, vaig poder gaudir també de la conversa de les altres persones presents al sopar, gent ben diversa i capitanejada per l’Eduard Batlle. Gràcies, Eduard!
Nota: ahir vaig descobrir dues coses barcelonines: la Llibreria Laie gràcies a la Trina Milan, i aquest restaurant (Ca l’Estevet) al bell mig del Raval gràcies a l’Eduard Batlle. Es nota que sóc gironí i que mentre estudiava a la UAB vivia al Vallès. Conec poc Barcelona. Potser millor, així ara hi trobo sorpreses agradables.