Sopar amb en Miquel Iceta

Tinc una gran sort, i és de poder ser present als sopars-tertúlia (@soparstertulia) que organitza l’Eduard Batlle (@rispau) amb personalitats del món polìtic i mediàtic. Ser una persona poc ficada en política potser em facilita gaudir-ne més, sense la pressió que pugui comportar la fidelitat a les idees d’un partit, no gaire criticables si se n’és membre o seguidor fidel. La llibertat de pensar, opinar i criticar constructivament la trobo fantàstica. Potser ser de ciències m’ho fa també una mica més difícil…

Per això ahir, després d’anteriors sopars amb l’Ernest Benach (ERC), Jaume Roures (MediaPro) o David Madí (CiU), vaig gaudir d’una gran conversa col.lectiva amb en Miquel Iceta (PSC). Em va agradar la convicció amb la què expressava les seves idees, però també el respete que mantenia envers les idees dels altres (he trobat això comú als altres convidats als Sopars-Tertúlia!). Em va semblar prou fresc, franc i prou conseqüent amb les seves idees. Unes idees d’una Espanya federal, que d’alguna forma em venen a convèncer de la necessitat de fer-nos una pregunta: una nació, la idependència, de què i perquè? (i amb això no vull dir que hi estigui a favor o en contra, senzillament hem de conèixer avantatges i inconvenients, abans de fer gaire res ireversible i amb gran despesa d’energia). Qui em coneix ja sap que en faig broma: m’agradaria ser un Land independent, dependent d’Alemanya, o tornar al Departament del Ter francès que va ser Girona els primers anys del Segle XIX [sempre penso en el subtítol de la revista El Viernes, que venia amb el Jueves: “El viernes, semanario independiente, dependiente de El Jueves“].

(Foto: del tumblr dels Sopars Tertúlia, http://30.media.tumblr.com/tumblr_lad9wo2k8V1qbd273o1_500.jpg)

Més enllà de la lògica preelectoral catalana, i més enllà de l’anàlisi del mapa electoral català, vaig aprendre-hi algunes coses prou importants. Primer, la qüestió de l’absentisme, com una part important de votants a Catalunya no se senten motivats a votar, sobretot perquè reben informació sobre la política catalana elaborada des de mitjans de comunicació no catalans. Segon, la qüestió de la llengua, la dicotomia bilingüisme/doble monolingüisme, tenint clar que una cosa és el que cadascú vol per al futur, i una altra el que cadascú creu que el futur depararà a Catalunya. Jo vaig exposar que la nostra societat (gironina!) evoluciona cap a un model de doble monolingüisme, mentre en en Miquel Iceta opinava que segurament el bilingüisme seria molt més present en el futur.

Francament, no hem superat encara el tema de llengua. Molta gent segueix veient l’altra llengua com a llengua d’agresió i no pas d’oportunitat. I francament, encara es tracta d’un tema tabú. No se’n pot parlar francament ni oberta. No n’hi ha més.

Cal agrair altra vegada l’Eduard Batlle per l’excel.lent conversa, per saber conduir el sopar, per ajudar el convidat a obrir-se i ser realista, per aplegar gironins i no gironins a Barcelona. I personalment agreixo en Miquel Iceta l’oportunitat de conèixer-lo de la vora, més enllà de la imatge que té a la televisió.

La política, la independència, la no independència… són coses massa sèries, i per això ens les hem d’agafar una mica a broma. Així es veuen una mica més clares.