És sostenible una xarxa social com Facebook? I un canal social com twitter? De fet, és sostenible la pròpìa Internet? Arriba un moment que la resposta no és fàcil. Ara mateix tant facebook com google proporcionen respostes molt ràpides. Twitter en canvi falla sovint, de tal forma que no es pot garantir que funciona quan cal que funcioni.
En relació a aquest assumpte, he llegit a Mashable, al seu post After More Downtime, We Ask: Can Twitter Truly Scale?, les dificultats que té twitter per ser escalable. Cada cop el vol fer servir més gent, i cada cop s’hi troben més usos, ja que el seu ús ha passat dels “frikis informàtics” iniciats cap als usuaris mitjans.
Ever since its userbase spread beyond the tech elite to more mainstream social media users, the site has been subject to a seemingly unending string of growing pains.
No sé si el futur del microblogging global que és twitter ha de passar per una interconnexió de llocs de microblogging hostatjats en diferents servidors (per exemple, via http://status.net). També és cert que cada cop més les xarxes socials privades (la darrera que he vist, per exemple, Open Atrium, tenen serveis interns de microblogging.
En tot cas, Mashable opina sobre el problema de l’escalat:
While Twitter is getting its own data center this fall and is actively recruiting more engineering talent, the company clearly needs to implement the long-term solutions we’re reading about. To have the cultural cachet of a web service such as Google search, Gmail, Facebook or any of the apps we rely on for day-to-day work and life — and we have the distinct impression that Twitter does, indeed, hope to be part of that cadre — it must first and most importantly achieve an acceptable uptime ratio. All the partnerships, revenue and media buzz in the world can fall a bit flat when the app itself doesn’t work.
Però la qüestió ja va més enllà del problema tècnic, sinó de la qüestió monopolítics de la informació. Potser Google indexa tota la informació, però al menys n’hi ha una còpia local. Tan Facebook com Twitter tenen tota la informació en els seus servidors (Gmail també). Pensar en què deixin de funcionar demà mateix (sobretot Gmail) porta a dubtes raonables.
Potser que comenci a desar al disc dur els milers de cartes que conservo a gmail. De fet, sobrevivim a base de pèrdues, així és que no vindria d’una. Amb tot, esperem que funcioni molts anys més.
Així i tot, no seria pas mala idea que en tinguéssis una còpia en algun lloc… potser de forma local mitjançant un client de correu electrònic via POP3, o amb algun del serveis de backup.