Totes les universitats s’espabilen: presentació de projectes de Campus d’Excel.lència Internacional

Avui he tingut l’oportunitat de ser present, acompanyant la delegació gironina, a la presentació de 22 projectes finalistes a la convocatòria de Campus d’Excel.lència Internacional (CEI) que va fer el Ministeri d’Educació (el lloc escollit va ser la seu del Consejo Superior de Investigaciones Cientificas, CSIC). Abans, però, el ministre d’educació Gabilondo i la ministra de ciència i tecnologia Garmendia ens han fet uns breus discursos, que francament han estat força bé, sobre els CEI, sobre la necessitat de millorar malgrat les dificultats pressupostàries, i sobre l’educació superior.

Els gironins, en aliança amb la Universitat de les Illes Balears, han estat acompanyats també del Rector de la Universitat de Perpinyà-Via Domitia i del Rector de la Universitat de París VI, ja que el projecte presentat, focalitzat en aigua i sostenibilitat turística, fa una proposta transprinenca (la Univ. de París VI hi és degut a ser la gestora del Centre de Recerca en Biologia Marina de Banyuls de la Marenda).

Els 22 projectes han tingut cadascun 10 minuts per presentar-se (de fet, demà passat ja se sabrà el resultat). La majoria han optat per destinar entre 3 i 5 minuts a un video, mentre que els rectors, agents socials i fins i tot presidents de comunitat autònoma han pujat a l’escenari per recolzar cada projecte.

Francament, n’hi ha que m’han impressionat molt positivament. Més enllà de l’esforç comunicatiu d’un video i d’unes paraules, la quantiat i qualitat de l’oferta integradora l’he vista ben reflectida en general. També s’hi ha fet palesa la diferència entre els Campus que proposen grans universitats, amb un entorn econòmic i social molt potent, i les més petites, que han d’agrupar-se i ajuntar les seves potencialitats per destacar entre un bosc on els arbres grans no deixen veure els petits, encara que siguin ufanosos i donguin bons fruits.

Veient el conjunt d’universitats i centres de recerca, veient el suport polític, veient les idees, em fa l’efecte que un dels principals objectius de la convocatòria dels CEI, promoguda per en Màrius Rubiralta, exrector de la Universitat de Barcelona i actual Secretari General d’Universitat, ja s’està assolint: tothom s’està espabilant. No n’hi ha prou en fer-ho millor. S’ha de millorar més que no pas els altres.

El paper de les universitats més petites s’ha d’acabar de perfilar. Hi ha un perill: que tot es faci a les grans universitats, en lloc de deixar per a les petites àress de focalització i especialització que les permeti una educació superior i una recerca de qualitat. He de dir, però, que això no depèn pas només dels governs, sinó abans de res, de les pròpies universitats petites.

Començant per la meva, per la Universitat de Girona.

I he de dir, francament, que hi he après moltes coses. Perquè veint què fan els altres t’adones millor dels teus punts forts i febles.

(foto: rector(es) de Girona, Perpinyà, París-VI i Illes Balears)