Twitterversitat: vèrtex o vòrtex?

Image

Ahir dissabte viag tenir l’oportunitat de participar a Vilanova i la Geltrú a la primera sessió de la InnoSfera que es fa fora de Madrid. Es tracta de trobades per discutir temes innovadors que organitza la UOC de forma mensual. Es va tractar, doncs, d’una excel.lento oportunitat de debatre amb ponents captivadors sobre un tema com la universitat, la innovació, l’educació i l’empreneduria, que fa justament una setmana ja havia tocat a Emprenem el Futur a la Fira DeTotCat de Girona.

Aquesta sessió de la Innosfera es va formular com a taula rodona en el marc de la III Jornada de la Penedesfera, trobaca per a blocaires i gent 2.0 de les comarques dels dos Penedès, el Garraf i l’Anoia. De fet m’hi vaig estar tot el dia, excepte una estona després de dinar, que vaig aprofitar per visitar el Museu del Ferrocarill, amb la seva impactant col.lecció de cavalls de ferro.

Malgrat que vaig fer un pèl tard a la primera taula rodona, vaig poder participar activament en la taula Continguts digitals, eines tecnològiques i educació moderada per la Trina Milan. Totes les intervencions dels ponents van ser interessants, la més crítica la d’en Ramon Barlam, que no entèn que el sistema educatiu estigui dividit (a Catalunya) en dues conselleries. Crec que aquí és on rau una mica la diferència entre el sistema universitari i el no universitari: la connexió amb la societat i l’entremat industrial-econòmic, ja que la Universitat no només forma futurs professionals, sinó que és una indústria en sí mateixa. la indústria del coneixemente. A la Universitat hi ha educació superior, però també recerca i innovació. I a més, no passa res si hi ha una sola conselleria o dues… de totes maneres el món està ple d’exemples en què entre un despatx i el del cantó hi ha una gran incomunicació.

La Trina Milan va fer una intervenció excel.lent en promoure l’autocrítica i critcar la politització de l’ensenyament (sobretot el no universitari). Fins i tot les preguntes dels assistents (pocs!) van fer palès la percepció dels professors no universitaris, en molts de casos negativa. Segueixo dient que els professors d’universitat hem de contactar més amb l’entorn no universitari, tan per conèixer-lo com per ajudar-nos mútuament.

La segona taula va tractar del Turisme 2.0. Va ser on hi vaig aprendre més coses, ja que és un camp que em cau una mica lluny. La intervenció del company de la UdG Toni Donaire va comportar valoracions molt positives. La veritat és que tan en forma com en fons la minixerrada d’en Roni va ser excel.lent. Al final, queda clar que el turista-viatger busca emocions. O sigui, com tothom. També va ser divertit la videoconferència amb en Francesc Balagué des de Sudamèrica. En Francesc fa un llarg viatge després d’haver acabar la seva tesi doctoral sobre Blogs en Educació. Gràcies, Francesc!

La intervenció de l’Anna Grande, del Mueu del Ferrocarril de Vilanova, va ser crítica i una mica pesimista (tan de l’actitud de la RENFE/ADIF com pressupostària). Molts dels assistents van intervenir afirmant que parlar de forma negativa d’un museu era fer-ne mala publicitat. Anna Grande va dir que el museu havia decidit voluntàriament no ser 2.0. Un lloc inadequat per dir això – o potser adequat perquè el seu objectiu era provocar el debat. En Joan Carreras, periodista del 3cat24, va estar especialment brillant sobre aquest tema i d’altres (una persona molt interessant, també mag aficionat!)

Image

Abans de dinar, vam tenir la sort de tenir un miniespectable sobre la màgia del vi a càrrec d’Irene Lapuente (a la foto), que té La Mandarina de Newton. Quna sort haver-la conegut, ja en tenia ganes – ara ens queda portar-la un dia a Girona. Llàstima que vam poder parlar poc, perquè se n’anava a la tarda a la Festa de la Ciutadella, que jo em vaig perdre en ser a Vilanova (i no em sap cap greu, no es pot fer tot, i ja hi eren els companys de la c4d).

Després de visitar el Museu del Ferrocarril i d’assistir al final de la taula Escoltem el públic? i a la taula La innovació a casa nostra té moltes cares amb diverses minixerrades de temes innovadors de telemedicina, vam arribar a la taula de la Innosfera, titulada Aprendre en un món en canvi. Em sap greu per als seus organitzadors, per l’esforç de difusió i pel seu entusiasme: erem pocs, quatre a dalt i una dotzena a baix. He de dir que la Penedesfera ha tingut poca assistència. A la taula d’educació de les 10 del matí hi havia una dotzena de persones. quan n’hi ha hagut més ha estat a Turisme 2.0, potser una trentena. La poca assistència, el fet d’anar tard degut a la llarga taula de telemedicina, les eleccions del Barça, el primer dissabte radiant de sol… tot hi ha ajudat.

La meva minxerrada provocadora, titulada Twitterversitat: vèrtex o vòrtex? (penjada al Slideshare) volia donar quatre pinzellades sobre la situacio actual de la Universitat. De fet, vaig pensar que igual que el twitter és curt, ràpid, amb idees fortes… també el Pla de Bolonya ho ha comportat en el procés d’aprenentatge. Per tant hi ha la twitterversitat estricta (aquella que fa servir twitter, de moment molt limitada), i la twitterversitat bolonyaire: petites píndoles per a tothom. Vaig concloure com ho vaig fer fa una setmana a Emprendre el Futur: les coses no són blanques o negres, sinó que són blanques i negres a la vegada. Veig que aquesta idea mecanoquàntica va agradant!

En Marc Pallarés va fer una crítica forta a l’actitud no 2.0, més aviat 0.1, resclosida i poc engrescadora d’algun professorat. I l’Andrés Ortiz, de bestiario, ens va fer cinc cèntims de vàries experiències de visualització innovadora de la informació. Vaig entendre, gràcies a en Javier Velilla i a aquesta xerrada, com la UOC és molt més real del que la gent pensa. Gràcies!

Image

A la foto, en primer terme en Marc Pallarés, davant de Andrés Ortiz, amb Javier Velilla al fons.

Durant tota la jornada vaig estar fent tweets amb el hashtat #penedesfera. Igual que fa una setmana, no vaig voler contaminar gaire el timeline dels meus followers, i en general vaig piular des de @q5x. Segona experiència positiva. En relació a això, vaig veure que la Penedesfera feia servir el servei CoveritLive per fer el TwitterWall i per seguir els hashtags. Me’l miraré més, però em sembla molt interssant i, en algun aspecte, fins i tot misteriós, ja que hi apareixen tweets que no surten a una recerca normal.

Moltes gràcies a tothom, als organitzadors i en especial a la InnoSfera personificada en en Javier Velilla, una persona entusiasta. La seva feina en aquests darrers dies ha estat molt efectiva. També a la Maria Jesús Alfonso, igualment de la UOC, per saber gaudir d’un dels meus jocs de mans preferit: el somni. I al mateix Javier Velilla i la Irene Lapuente, per gaudir d’una petita lliçó de màgia.

Actualització 16/6/2010: ja hi ha disponible la gravació de la innosfera es pot veure a Ustream.

5 thoughts on “Twitterversitat: vèrtex o vòrtex?

  1. Miquel, moltes gràcies per la teva lúcida participació i les teves amables paraules. Un honor comptar amb tu per aquesta edició especial d’Innosfera i un plaer compartir amb tu tot l’esdeveniment de la Penedesfera.
    Seguim en contacte i una abraçada,
    javier

Comments are closed.