Al curs d’estiu que fanys que impartim sobre Criptografia, una de les estrelles és la criptografia de clau pública RSA (inicials dels americans Ron Rivest, Adi Shamir i Leonard Adleman) de senvolupada a mitjans dels 70 i que avui es fa servir en les transaccions per Internet encriptades. Encara recordo haver llegit (sense entendre) la seva descripció al Scientific American en el seu moment, quan no havia fet encara cap incursió en la criptografia. Una altra estrella és el llibre “The Code Book”, de Simon Singh, una veritable joia que permet conèixer un camp, el de la seguretat, per part de qualsevol persona amb una mínima formació científica.
Doncs ara llegeixo gràcies a Slashdot que el PC Magazine porta una entrevista amb Clifford Cocks, un investigador anglès que treballava al Government Communications Headquarters (GCHQ) anglès, i que diu que abans que la criptografia RSA fos publicada pels americans, a Anglaterra s’hi havia arribat per un altre cantó. Però va passar que el govern anglès va pensar que el mètode tan bo havia de quedar restringit als serveis de comunicació anglesos, i per tant no es podia patentar, cosa que ho hagués fet públic. I per un altre canto, sembla que van pensar que, en tractar-se d’un tema matemàtic, no era patentable.
Va ser una cosa avançada al seu temps, amb poca capacitat de càlcul. I els americans van ser més espabilats, i la normativa sobre patents permetia patentar un algorisme matemàtic. Potser sort, potser forma de fer. Un bon exemple que les innovacions no tan sols requereixen nou coneixement bàsic, sinó que algú les ha de tirar i deixar tirar endavant.
De fet, aquesta història va sortir a la llum a finals dels 90. Però ara l’Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE) reconeix a l’equip anglès format per James Ellis, Clifford Cocks i Malcolm Williamson el Milestone Award.
L’entrevistat no sembla pas estar gaire enfadat, sembla més aviat resignat al fet que no van continuar el desenvolupament de la clau pública. Segurament deu entendre que això anava amb el seu sou.
Grandíssim llibre el de Simon Singh. Recomenable per tothom!!!