Després d’uns dies als Estats Units, una setmana a Atlanta i un parell de dies a New York, el cansament del viatge i el jetlag han d’afectar forçosament el cos del viatger. Dimecres al matí, un cop arribats a l’aeroport de Barcelona, teníem ganes d’arribar aviat a Girona, carregats amb bosses de regals, amb una trentena de llibres i amb gairebé un centenar d’ítems de la trobada del 9th Gathering for Gardner (g4g9), la majoria puzzles novedosos.
Però en agafar el taxi que ens va portar a l’estació de Sants ens vam assabentar de la vaga de RENFE. La llei de Murphy no va fallar: acabava de marxar un tren cap a Port-Bou, i el següent que portava a Girona havia estat cancel.lat, amb gran incertesa sobre el de mig matí. Davant d’això, vam pensar en agafar el tren fins a Massanet-Massanes, amb l’esperança que alguna ànima caritativa gironina ens vingués a buscar, com de fet va passar.
La sorpresa va ser que el tren no anava pel camí habitual, via Sant Celoni, sinó per la costa del Maresme. Va ser molt agradable, sobretot per les excel.lents vistes a les platges sense gent i herba totjust nascuda dels jardins de les casetes. Llàstima que estàvem tan cansats. I llàstima que el tren es va parar a totes les moltes estacions entre Sants i Massanet. Una hora i mitja de trajecte.
Va ser el quart tren agafat en pocs dies: el metro interior de l’aeroport d’Atlanta, el tren elevat entre l’aeroport i la central de lloguer de cotxes, el metro de New York, i ara el tren xino-xano de Maresme. Un final de viatge especial, cal reconèixer-ho.