Ha estat molt oportú el còmic d’ahir de xkcd “University Website” (gràcies, Anna Cabanyas!), on es proporciona la percepció de la diferència entre que que sol oferir un web d’una universitat i allò que els seus visitants realment volen. No crec que sigui exactament així, però en tot cas és una aproximació a la realitat.
De fet, aquestea imatge una mica es refereix a un web de tipus 1.0. Però per això cal reflexionar sobre el que un usuari hi busca: i el web 2.0? Van els usuaris universitaris a conversar sobre la universitat “fora del seu web”? Va a facebook, twitter, youtube, …? No hauria de ser aquesta figura una mica diferent?
Moltes d’aquestes coses han estat tractades al recent congrès IWMW de Sheffiled, i també es tractaran al curs University 2.0 de Santander. Però mentre tant els equips web de les universitats comencen a patir els problemes pressupostaris, com exposa aquesta entrada The Axe Man Came i aquesta Insomnia and IWMW10. Amb això serà difícil canviar la figura del còmic xkcd.
Bé, el gràfic és una mica exagerat potser, però tampoc crec que es desviï massa de la realitat. Amb eines 1.0 o 2.0, sembla que encara no hem acabat de canviar el xip d’elaborar les informacions que pensem (amb quin criteri?) que interessen: des d’una banda i unilateralment. Em temo que donar resposta a necessitats ens obliga a introduir el concepte d’informació àgil en la comunicació institucional. I la clau no està en les eines, està en les persones i les actituds. Reciclar professionals de l’1.0 al 2.0 és una tasca que requereix formació i recursos, però no crec que tampoc tants com perquè les crisis pressupostàries siguin l’impediment més gran. Potser amb saber què volem i com ho volem n’hi haurà prou: després, aplicar la coherència de destinar recursos allà on pensem que cal. Bon post!
It’s a plusreae to find someone who can think so clearly