D’apunts i de fotocòpies, i de materials docents impresos

Image

En un post de Inside Higher Education titulat Printing and publishing, s’hi fa una reflexió sobre els llibres de text, o més aviat sobre manuals docents. Tot comentant la fallida de la llibreria americana Borders (juntament amb BTarnes & Noble, la que es pot trobar en qualsevol centre comercial en un encreuament d’autopistes, al menys a Georgia), G. Rendell reflexiona sobre l’evolució qu ehi ha hagut en els manuals de docència.

Rendell creu que els manuals docents, o apunts fotocopiats, difícilment són substituït per la pantalla de l’ordinador, perquè s’hi pot guixar, i perquè són més agradables a la vista.

So what we’re seeing is the latest step in a path that started with professionally printed texts produced in large quantities (books), morphed through semi-professionally printed texts (“readers”) produced in small quantities at campus copy centers, and has ended with individually-produced texts printed by each student either on a university-provided printer or on their own small printer in their dorm room or home.

Students using their own printers is environmentally undesirable, because small printers are less efficient (in terms of energy and toner usage) than industrial-scale ones.

Però la reflexió més important és en el propi procès d’impressió: abans s’imprimien manuals grans, ara els propis estudiants s’imprimeixen els seus apunts de pdf, i es pregunta si això és sostenible. Primer, perquè és més car. I segon, perquè els sistems d’impressió per a poques pàgines gasten molta més tinta, segurament, que no pas una imprempta que faci llibres en grans quantitats.

També reflexiona sobre com els materials docents canvien cada any i en tenen una nova versió, passant per “nou”, amb nomes algunes pàgines modificades respecte de la versió anterior.

And students using university-supplied printers creates a problem at schools (like Greenback) where each student gets assigned a print quota. Those quotas were created back in the days when students printed out papers they’d (ostensibly) written themselves, not their entire list of readings for the semester. Reality has changed, but campus administration hasn’t kept up.

Tot plegat, escrit des de l’òptica americana, no és pas gaire diferent al que ens trobem a les nostres universitats. Els concessionaris de fotocòpies fan moltes còpies d’articles, apunts i pràctiques, i les botiques de fotocòpies (perdó, d’impressió de pdf) de la ciutat tenen una bona assistència d’estudiants que van a imprimir-hi.

Trobo que s’imprimerix massa. Però pensant-ho bé, potser és un senyal que estem arribant a un punt d’equilibri entre les diferents pantalles (telèfon mòbil, tablets, portàtils i grans TV) i altres sistemes de visualització com el paper. Tot passant pel millor sistema multimèdia inventat: el llibre.

2 thoughts on “D’apunts i de fotocòpies, i de materials docents impresos

  1. Hola Miquel,

    jo penso que el llibre o els apunts no deixen de ser una pantalla més amb una sèrie de característiques comunes i d’altres que la diferencien. També entre la pantalla del mòbil, la del ebook i la del ipad hi ha diferències i ningú no diu que no siguin compatibles.

    Hi ha gent que està tot el dia davant d’una pantalla de llibre, i també pot enganxar aquesta.

    Pere

  2. Pere,

    bona reflexió, que crec que va en la línia del meu post. Els diferents estris, llibres inclosos, són complementaris.

    Miquel

Comments are closed.