Amb ocasió de la inauguració de l’exposició “I això què investigues, per a què serveix?” al Centre Cívic de la Sagrada Família de Barcelona, vaig poder conèixer una zona de la ciutat que no havia visitat mai, propera al temple però distant tres o quatre blocs de l’Eixample.
A vegades comento que els mercats i les biblioteques són de les coses més comunes arreu del món, i que de fet són més semblants arreu. Quan visito una ciutat llunyana, solo passar pel mercat, i si puc miro de visitar alguna bilioteca, encara que sigui amb l’excusa del cansament d’una visita turística. De fet, els mercats, les biblioteques o les universitats són espais que et fan sentir “com a casa” quan n’ets lluny.
Per això m’ha agradat veure com el Centre Cívic (i la biblioteca) de la Sagrada Família de Barcelona és al cim del propi mercat. Un mercat que ahir era obert a les 7 de la tarda, amb moltes parades de fruita, amb gent. De fet, tota la zona tenia gent. La biblioteca (sense gaire punts de lectura, com passa també a la Casa de Cultura de Girona) plena de gent: no vaig trobar lloc per seure-hi durant l’estona prèvia a la inauguració de l’exposició.
És una simbiosi entre dos punts clau d’una ciutat. Una, sorollosa. L’altra, silenciosa. Una, dinàmica. L’altra, quieta. Hi havia algú que fins i tot deia que la olor típica dels mercats puja cap a l’aire del Centre Cívic i la Biblioteca.
Una curiositat: amb el mòbil viag poder accedir a la xarxa wifi sense cap problema, i en canvi amb el portàtil em va ser impossible. Deu tractar-los de forma diferent.
