Empalmant un circuit d’una sola molècula

Gràcies al web de Chemical & Engineering News he vist un article titulat Wiring A Single-Molecule Circuit que tracta la forma d’emplamar elèctricament molècules individuals a nanocables (nanofils).

Image

Es tracta d’un circuit elèctric d’una sola mòlècula, en què els compostos orgànics remplacen components elèctrics com fils, transistors o rectificadors. Segons C&EN, aquests circuits podrien no tan sols ser extremadament petits, sinó que podrien tenir una potència molt més gran que no pas els seus anàlegs basats en dispositius de silici.

Per empalmar una molècula al nanofil, ha clagut desenvolupar una espècie de “soldadura química”, que és un mètode de formació d’enllaços que connecta un fil de polímer conductor amb una molècula de ftalocianina:

With the chemical soldering technique, the researchers connect two polymer wires to a single phthalocyanine molecule. This circuit, they say, could act as a molecular-scale resonant tunneling diode, a circuit element that allows electrons to tunnel through at specific energy levels.

Així doncs, a més, en aquests circuits la conducció electrònica es fa també per efecte túnel, una característica de la mecànica quàntica que fa que es pugui superar una barrera sense arribar-hi al cim. Això no té explicació clàssica, només es pot entendre a la llum de la mecànica quàntica.

L’article original del JACS, Chemical Wiring and Soldering toward All-Molecule Electronic Circuitry, esmenta en el seu abstract que aquest article ha fet servir càlculs de química computacional (el mètode DFT), i que el procés químic involucrat principal correspon a la inserció d’un metilè (CH2) en un enllaç C-H carboni-hidrogen. Un bon exemple, doncs, d’estudio teòrico-experimental.

Image