He vist en un post d’en Brian Kelly titulat Zapd – Opportunity or Threat? una reflexió sobre una nova aplicació per a l’IPhone que permet crear un lloc web en 30 segons, i anar-hi penjant fotos, referències i text: zapd. L’he provada i funciona, però no acabo de veure’n la utilitat, i com n’és de diferent respecte de sistemes de publicació ràpìda com tumblr o posterous.
Tots aquestes formes de publicació ràpida, potser efìmera però real, seguiran creixent donada la proliferació de mòbils o de sistemes de captació senzilla d’imatge i de video (segueixo dient que més aviat d’imatge, perquè els videos i podcasts d’àudio són en temps real, les imatges proporcionen molta informació en molt poc temps).
En @briankelly sempre està preocupat pels webs institucionals, i diu per exemple:
Is this a Web site? After all it’s only a simple single page containing text and a few images. But as it has its own domain name surely it must be regarded as a Web site. But should such Web sites be allowed to be created – aren’t they likely to infringe instituional policies? Aren’t we moving away from a distributed environment and towards a centrally managed environment for Web resources? After all, as was suggested to me on Twitter, aren’t Web sites which can be created in less than 10 minutes likely to be forgotten about a week later?
Però deixa ben clar que hi ha diferents tipus de comunicació, fins i tot discussions informals:
Perhaps this is true, but for me an important aspect of the Web is in providing a communications environment and not just a institutional tool for the publication of significant documents. And sometimes the communications may be an informal discussion – and I think that Zapd could have a role to play in that space.
Això em fa pensar al menys un parell de coses: realment ho hem de guardar tot? Perquè al pas que anem ho guardarem tot, fins i tot amb una càmara ficada al nostre cap que enregistrarà tot el que fem durant el dia, i registrarà video i audio (de moent, olfacte, gust i tacte encara no). O aquelles coses més informals les hem de deixar? Moltes converses telefòniques, que podrien ser gravades, no les gravem pas. I les interaccions informals del facebook? I algunes coses del twitter? De les mil-i-una coses que es fan al llarg del dia, cal fer-ne un resum i mirar quines són rellevants, i aquestes guardar-les d’alguna forma.
Això s’aplica al component més personal. Però el més interessant és en la reflexió sobre les universitats: en un entorn 2.0 on hi ha moltes converses, on n’hi ha dins del domini propi de la institució, on n’hi ha des a twitter, de les quals és fàcil fer-ne còpia, on n’hi ha (moltes) a Facebook, on les coses ja són més complicades… i on n’hi ha en altres entorns socials com el propi zapd.com, posterous, linkedin o tumblr… com cal encarar la preservació de la discussió, la qualitat de la comunicació?
Poden les universitats fer servir raonablement els nous serveis com zapd o el propi posterous? Perquè les coses de la universitat passen a l’instants, i la “retransmissió en directe” via fotos, text i vincles a altra informació (allò que dóna zapd.com, twitter i tumblr/posterous i en defintiiva Facebook) també és universitat, i a més permet segurament incrementar el sentiment de comunitat de totes les persones de la universitat – i sobretot dels estudiants.
Abans deia que per successives seleccions rellevants, del blog es passava a la revista mensual, de la revista a la memòria anual, i de la memòria anual al resum cada cinc o deu anys. Ara hi he d’afegir, primer, “del zapd (o tumblr, o posterous, o twitter o facebook) al blog”. I potser aquest primer pas no cal registrar-lo, només tenir cura de fer cada dia els deures: un bon resum al blog (o sistema de notícies, que és el mateix). En definitiva, tenir un pre-blog informal.
Per cert, cal fer un cop d’ull a l’interessant entrada-entrevista que hi ha a HigherEdLive Recap: Tumblr in Higher Education on es resumeix una entrevista amb la Community Manager de la Florida International University, amb una bona reflexió sobre la utilitat de tubmlr en educació superior.