Indicadors Bibliomètrics de l’Activitat Científica Espanyola 2008: Catalunya, bé. Girona, també.

Image

Ahir vaig veure al suplement d’economia i empresa del Diari de Girona una petita notícia sobre l’IRTA que em va posar sobre la pista d’ un nou informe sobre l’activitat científica espanyola: Indicadores Bibliométricos de la Actividad Científica Española 2008. Segons bibliometria.com, es tracta del cinquè informe del grup Scimago per a la FECyT, amb dades obtingudes de Scopus. Tots cinc informes es poden trobar a la web de la FECyT.

De fet, la notícia del DdG devia provenir d’una nota de premsa de la pròpia Generalitat: L’IRTA es troba entre els millors centres científics de recerca de l’Estat espanyol. Em sorprèn un amica, perquè la nota de premsa podria haver estat més àmplia i referida a la importància de la recerca catalana en aquest informe. Vilaweb també ho va recollir en una notícia provinent d’Europa Press.

Totjust dijous feia una anàlisi del darrer Informe de Scimago sobre universitats iberoamericanes (SIR2011). Ara faig doncs una petita anàlisi d’aquesta altra publicació dirigida pel grup Scimago i que ha aparegut durant aquests dies, amb conclusions lleugerament diferents (el sir2011 correspon al període 2004-2009, mentre que aquest nou estudi correspon al període 2003-2008)

Aquest estudi però té una característica molt interessant, que és la de considerar universitats i centres de recerca i fer-ne una extensa anàlisi, amb inclusió d’hospitals (cosa que també fa el rànking internacional de Scimago). Això permet comparar i contextualitzar les dades de les universitats, ja que per a tots els centres investigadors hi ha les dues principals dades: producció (documents) i qualitat (impacte ponderat). A més, visualitza la qualitat de la recerca per comunitats autònomes, per la qual cosa és fàcil veure els punts forts i febles de la recerca catalana, tan globalment com per àmbits de coneixement.

En una primera anàlisi d’aquest document Indicadores Bibliométricos de la Actividad Científica Española 2008, per veure la posició del sistema català de recerca en el context espanyol, n’he recollit les dades més significatives:

Sobre la posició de Catalunya

En general les universitats i centres de recerca catalans surten ben parades en aquest estudi, tan de forma global com en les diferents disciplines analitzades. En universitats la UB (seguida per la UAB, la Complutense, la UAM i València) té la producció més gran, mentre que la UPF (seguida per la UB, la UdG, la UAM i la URV) és la que té més qualitat investigadora.

Precisament en l’índex d’impacte ponderat (o sigui, influència de la recerca), les universitats catalanes ocupen aquests llocs (taula pàgina 169, visió ràpida posicions pàgina 163) al rànking espanyol d’universitats:

  • UPF 1,72
  • UB 1,3
  • UdG 1,27
  • (UAM 1,24)
  • URV 1,22
  • UAB 1,21
  • UdL 1,21
  • (UV 1,21)
  • (UPVal 1,18)
  • UPC 1,17
  • (UJI 1,15)
  • (UIB 1,1)
  • (…)
  • URL 0,74

Pel que fa a organismes públics d’investigació (pàgina 154, exclòs el CSIC), els catalans ocupen les quatre primeres posicions en qualitat (IEEC, ICIQ, ICREA i ICFO). I pel que fa a institucions sanitàries (pàgina 171), ocupen les cinc primeres posicions (excepte la tercera del CNIO): ICO, CRG, (CNIO), IMIM i HJTrueta. Globalment (pàgina 183), Catalunya ocupa el primer lloc per impacte normalitzat.

Aquest informe estudia la qualitat investigadora en cada àmbit de coneixement, però fa el rànking per producció en lloc de qualitat. Així i tot, per les taules i els comentaris, els centres catalans són sovint a les primeres posicions.

Sobre la posició de la recerca de Girona

  • Universitat de Girona: tercera en qualitat investigadora (índex d’impacte normalitzat, influència), 7a en col.laboració internacional i desena en percentatge de documents citats. Correlació entre col.laboració internacional i impacte normalitzat: veure gràfica.
  • Hospital J Trueta: cinquena en qualitat investigadora, 12a en percentatge de documents citats, 9a en cites per document (sense ponderar)

I una reflexió

Tal com deia dijous per a l’informe iberoamericà de Scimago, cal veure què passarà amb els nous estudis, sobretot a cinc i deu anys vista, amb els canvis que s’esdevindran degut a les limitacions de recursos. Caldrà jugar bé a la nova lliga, igual que els equips de bàsket estan adaptant-se a pressupostos molt inferiors. Compte, però, perquè hi ha equips de bàsket amb gran tradició que no poden jugar bé per falta de recursos.

Image

Document en pdf dels Indicadors Bibliomètrics de l’Activitat Científica Espanyola 2008

1 thoughts on “Indicadors Bibliomètrics de l’Activitat Científica Espanyola 2008: Catalunya, bé. Girona, també.

Comments are closed.