IPads, Portàtils o TabletPCs: què és més útil per a la docència universitària?

Dilluns passat feia una entrada en aquest blog titulada És l’Ipad interessant com a estri escolar? on hi recollia que algunes universitats recomanen IPads per als seus estudiants (igual que el Departament de Química de la Universitat Lliure d’Amsterdam en dóna als estudiants que comencen els seus graus). Avui he vist però al Chronicle of Higher Education que iPads Could Hinder Teching, Professors Say.

En aquest post del Chronicle, força llarg, s’hi fa una interessant discussió dels avantatges i desavantatges no tan sols dels IPads i portàtils, sinó també dels TabletPCs, que al menys jo, a vegades oblido. La qüestió fonamental, ja ho porto dient des de fa temps, no és en el consum passiu d’informació, sinó en l’entrada d’informació: precisió, rapidesa, facilitat, ergonomia…

… early studies indicate that these finger-based tablets are passive devices that have limited use in higher education. They are great for viewing media and allow students to share readings. But professors cannot use them to mark up material on the fly and show changes to students in response to their questions, a type of interactivity that has been a major thrust in pedagogy.

Per a mí, tenir un teclat on escriure-hi ràpidament és molt important. Poder dibuixar amb el dit segurament també (vaig comprar l’aplicació Penultimate per a l’Ipad), però escriure amb el dit ja és una altra cosa – potser cal un punxó, com als TabletPCs (o alguns mòbils).

Una darrera cosa: gràcies a en @jordipoater he vist el reportatge a La Vanguardia que diu que a la majoria d’estudiants d’eso no els agrada el llibre digital al seu portátil (entenc que dins del Programa 1×1). No és pas gaire diferent del que diu el post del Chronicle esmentat, que conclou

Despite professors’ preferences for other machines, the choice of education tools may belong not to them, but to their students.

Tablet PC’s have never caught on with the consumer market, and Ms. Simon, at San Diego, says most of her students have never even heard of them. They are priced high, and even their partisans admit they are not easy to use.

The iPad, in contrast, is intuitive to use and relatively inexpensive, says Reed’s Mr. Ringle. That’s a powerful draw. At the conclusion of its study, Reed offered participating students the option of purchasing iPads at a $250 discount, half off the $499 base model. All of them did.

As competition from multiple manufacturers drives down the prices of newer tablets, Mr. Ringle thinks more students will be likely to bring them to campus.

Some of the devices may prove more conducive to education than others, but consumer decisions rather than educational ones will probably determine which tablets students purchase—and which ones colleges will support, he says.

“I don’t think the institution is going to get to decide about the uptake of these devices,” Mr. Ringle says. Colleges, and their professors, will have to adapt to their students’ choice whether they like it or not. That hasn’t happened yet, but as more content becomes available, he is confident it will.

En definitiva: diferents estris segurament que conviuran a les aules, als despatxos i a les cases. Però el que cal, sobretot i abans de res, és una nova actitud per part dels estudiants, professors i de la pròpia societat.

Ah! i segueixo dient el mateix: el millor material multimèdia ja existeix: se’n diu llibre. I el millor perifèric per entrar informació també: se’n diu llapis i paper.