Aquest matí han continuat les sessions de les jornades de la RedUGI que es fan a l’auditori de l’edifici Jaume Casademont del Parc Científic i Tecnològic de la UdG. Avui he pogut assistir a la taula rodona titulada La gestió de la recerca: la visió d’investigadors i gestors, que ha permés intervenir al gerent de la UdG, a la cap del servei de gestió econòmica, a un gestor de grup de recerca, i al Prof. Quim Ciurana, cap de grup de recerca.
El moderador de la sessió i gerent de la UdG, Josep M. Gómez, ha emmarcat l’estructura de gestió de la recerca en el marc general de la UdG, i com la seva gent hi juga un paper actiu i clau per al funcionament de la Universitat.
La Berta Nadal, cap del servei de gestió econòmica, ha esmentat que aquest servei ha passat una mica a ser invisible`, al menys als ulls dels investigadors, i això és una cosa bona, perquè ja no se’n té una percepció negativa. Jo crec que el que passa, de fet, és que les oficines de gestió de la recerca (UGI) fan d’interfase entre els investigadors i el ministeri, la generalitat i els serveis administratius com recursos humans o economia. Les patacades se les emporten les UGI.
En Xavier Xirgu, promotor tecnològic d’un grup TECNIO de la UdG, ha mostrat diferents perspectives de la relació investigador-UGI a partir de la seva pròpia experiència, i com els investigadors fan ús de la seva llibertat acadèmica per, en particular, comunicar de la forma que creuen més adient, per exemple fents webs fora del sistema comunicatiu electrònic de la UdG. Ha remarcat també la importància d’un bon sistema de gestió de Curricula Vitae per a la tranquil.litat dels investigadors i per a l’obtenció de memòries de recerca (d’això darrer jo no n’estic pas tan segur).
En Quim Ciurana, professor d’enginyeria de processos de fabricació, ha fet una bona intervenció des del punt de vista de cap d’un grup actiu, de 30 persones, amb moltes inquietuds, projectes, dificultats per finançar-se, problemes per imputar despeses, justificar, avaluar… Ha demanar una alleugeriment dels procediments, que troba que a vegades són massa feixucs. Ha dit, però, que es reconeix des de fora que la UGI de la UdG (la OITT) resol prou ràpidament les qüestions que se li plantegen.
Jo afegiria al que ha dit en Quim, bon company meu de fatigues en els darrers anys, que a més de la relació investigador-UGI hi ha la de grup-UGI. La multiplicitat de relacions: investigador-equip de projecte-grup de recerca-centre de recerca (departament, institut, …). Tot és complex, hi ha múltiples barrets, sovint.
S’ha remarcat més endavant la importància de disposar d’un tècnic de gestió de la recerca al si dels grups o unitats. Ho recolzo totalment: és clau tenir algú que ajudi a trobar coses rellevants, a conèixer procediments, a gestionar a alt nivell, més enllà dels detalls més aviat rutinaris.
