La tesi doctoral, un element clau en una universitat

Avui ha tingut lloc la defensa de la tesi doctoral d’en Ferran Feixes, duta a terme a l’Institut de Química Computacional (web, blog) de la Universitat de Girona. A part de la satisfacció perquè hi hagi una tesi més del nostre grup de recerca, cal comentar també que la defensa de la tesi ha estat retransmesa en streaming per Internet, ja que algunes de les persones que han passat per l’IQC han demanat de poder seguir aquest esdeveniment. L’streaming ha fet servir el canal de proves de la pròpia UdG de LiveStream. Jo mateix hi he accedit, perquè he tingut classe justament durant l’estona qu eha durat l’acte de defensa.

Una tesi doctoral és important per diverses raons. En primer lloc, perquè és la culminació, per a la persona implicada, de la seva formació acadèmica, i el màxim nivell al qual pot aspirar. En segon lloc, perquè és (en el nostre cas i crec que en l’àmbit científic en general) la visibilització global de la tasca investigadora que s’ha anat fent durant uns quatre anys, segurament plasmada ja en publicacions individuals en revistes especialitzades, cosa que demana una feina de síntesi i de integració del coneixement que dóna una perspectiva més ampla de la recerca efectuada que no pas els articles individuals.

I en tercer lloc, una tesi doctoral és important perquè contribueix a la imatge i reputació del grup de recerca, centre de recerca i a pròpia institució. El conjunt de tesis doctorals constitueix una bona part de l’activitat investigadora d’una universitat. No pas tota, perquè hi ha àmbits on la recerca postdoctoral i la recerca individual dels dels professors-investigadors és àmplia, fins i tot allà on es sol treballar en equip, com a Ciències. Visibilitzar en un calendari les tesis llegides (a la UdG, de l’ordre d’unes 60 anuals) i relacionar-les amb àmbits i unitats investigaores és ben revelador de l’estratègia de la universitat i de les seves fortaleses.

Les unitats investigadores (grups de recerca, departaments, instituts, etc.) i la pròpia universitat han d’impulsar que a cada defensa de tesi doctoral hi segueixi una adequada comunicació: la societat té el dret de saber a què ha portat una tesi doctoral, en què es gasten els diners dels projectes de recerca, com es fa servir l’equipament i els recursos posats a disposició de les universitats.

Si la defensa d’una tesi doctoral es retransmet en streaming, amb possibilitat de visió i etiquetament a un repositori, i amb amplificació 2.0 (de moment hi ha poca activitat piuladora instantània i la gent que segueix l’streaming no fa preguntes per Internet, però tot arribarà!), encara és molt millor. Perquè significa que la Universitat és oberta i que vol compartir el que crea, tot contribuint a la crítica i desenvolupament del coneixement.

Fotos, per odre:

• el tribunal, a punt de donar el veredicte (entre ells, en @marcelswart)
• tribunal (entre ells, @marcelswart), directors (@miquelsola, @jordipoater i @ematito) i nou doctor (a l’esquerra)
• en @jordipoater (community manager de l’@iqcudg) piulant i gestionant l’equip d’streaming de l’acte, seguit per l’Eduard Matito, amb en @miquelsola i en Miquel Freixas ben atents.

El blog de l’@iqcudg porta un reportatge de l’acte.