La veritat, un tret distintiu de les universitats? Som al bon camí?

Image

Un post del Times Higher Education (Truth is our profession) em sembla molt rellevant en els temps que corren avui en dia: el paper de les Universitats respecte de la veritat, respecte de la llibertat d’opinió responsable, respecte de la reputació universitària. Es tracta de l’espai neutre on la veritat pot ser professada sense por, un espai guardat pel compromís envers la llibertat acadèmica:

For the real value of a university lies not in the cashed-up value of its brand, but in something much more heroic: how it protects liberal intellectual values, how it promotes educational virtues and how it exposes research vices. These qualities are never found in the league tables because they cannot be trivialised into numbers, yet they are products of the university’s most distinctive characteristic: the neutral space it creates in which the truth can be professed without fear or favour, a space guarded by the commitment to academic freedom.

Però les univesritats han d’estar una mica protegides, ja que a vegades això cal – per exemple, ara mateix els mitjans no saben ben bé on anar per obtenir respostes als desastres naturals o causats per l’home:

Ultimately, the reputation of the university, as a key institution of society, lies in its fearless pursuit of the truth. That is why a commitment to academic freedom, with the protection from victimisation it offers to those pursuing new, unpopular or controversial views, is still so important. Those in government, industry, the Church and, often, the media have no such protection. So we see that at moments when real calamities occur, the world does look to its academic specialists for definitive evidence, opinion or authoritative testimonial.

Els comentaris que he vist fins ara a aquest post són molt il.lustratius. Per exemple:

  • I really have to hand it to Prof Gillies when he says, “These qualities are never found in the league tables because they cannot be trivialised into numbers, yet they are products of the university’s most distinctive characteristic: the neutral space it creates in which the truth can be professed without fear or favour, a space guarded by the commitment to academic freedom
  • what about all those academics who are no use as academics so they become fat-cat `senior managers` instead — harassing the academics who actually do the work.
  • Communication inflation has penetrated deeply into academic activities themselves. Grant applications for research funding have long been notorious for their rhetorical manipulations….

La primera, positiva. Les altres dues, per pensar-hi… professors convertits en gestors sèniors, inflació comunicativa de top tipus. Som al bon camí?

M’ha semblant interessant acompanyar aquest post tan seriós d’un acudit… molt real, em fa l’efecte… La nova missió de les universitats i de tot el sistema públic: “més” (extret de http://blog.brandintegrity.com/2010/01/08/MissionStatementsSuck.aspx)

One thought on “La veritat, un tret distintiu de les universitats? Som al bon camí?

  1. Quina por! Record que quan vaig fer el pla estratègic de la UdG me vaig trobar que havia de comunicar al nostre teixit de grups de recerca l’escenari del “més, més, i més” producció científica, més devolució a la societat, més activitats, calers i doctors en escena. A nivell del meu grup de recerca, el més, més i més està a l’ordre del dia.

    El què es pitjor és que amb el meu sistema de citation auctions si se l’empra malament pot empitjorar aquest escenari. Miraré d’ajustar-lo per donar més paper als qui arrisquen, als que inventen, als que entreguen el que prometen, reduint el “overpromise” que abunda en les propostes de projectes de recerca o fins i tot certs articles.

    merci pel post, miquel!
    en peplluis

Comments are closed.