Una cosa és el que volem ser, i una altra el que els altres creuen que som. Una prova n’és aquest menú d’un restaurant del Rosselló que ser serveix aquests dies d’agost:
“L’assiette catalane”: Boquerones, chipirones, Serrano, Mancheggo, escalivade et pan Tomaquet.
Tothom té llibertat de dir com vulgui als plats que serveix, i segurament que no hi ha cap mala intenció al darrere. Per això és més preocupant encara que això sigui un “plat català”. Sort que, afortunadament, hi ha “pan Tomaquet”!
La traducció en anglès és molt interessant: baked squids (baked?), Mancheggo (doble g), Marinated vegetables (marinats?).
Com he dit d’altres vegades, en temes de reputació, una cosa és com som, una altra com voldríem ser, una altra com creiem que ens veuen, una altra com ens veuen, i una darrera com creiem que ens veuen.
M’ha fet gràcia també aquest títol per a un altre menú: “El menu aixurit”. Encara que no estigui escrit de forma normativa “eixerit”, potser és una mica menys frapant i colpidor. I pel preu deu ser realment “eixorit”, com es diu realment en lloc de l’adjectiu normatiu.
