L’e-mail es jubila? Té sentit un món d’emissions e-mail zero?

ImageHe llegit aquesta setmana a El Mundo una notícia que diu que Una empresa francesa ‘jubila’ el correo electrónico. naturalment m’ha interessat molt, perquè l’e-mail i la meva trajectòria professioanal han anat plegats, des dels temps de doctorand a la UAB.

No és pas el primer cas que conec d’intent o profecia de jubilació del correu electrònic ja que, de fet, a un dels seminaris de CIONET on vaig assistir, i després en alguna altra ocasió, em vaig adonar que la mateixa IBM està reduint al mínim l’ús de l’e-mail i remplaçant-lo per xarxes socials privades, internes i restringides.

El Mundo diu concretament que

Esta es la historia del alumno aventajado que adelanta al maestro por la derecha, del discípulo joven y listillo que acaba pisandole el terreno al veterano sabio. La empresa francesa Atos ha decidido jubilar el correo electrónico como medio de comunicación interna y sustituirlo por las nuevas redes sociales como Facebook y Twitter. Cree que el tradicional mail se ha quedado anticuado y que hay que dejarle paso a las generaciones venideras. Así esta compañía especializada en servicios informáticos será la primera libre de emisiones mail. En casa del herrero, sin correo electrónico.

La decisión la ha tomado después de haber analizado las entrevistas de trabajo realizadas durante el año 2010. La mayoría de los candidatos de 30 años aseguraba haber sustituido el mail por Facebook y Twitter a la hora de comunicarse con sus amigos e incluso con sus compañeros de trabajo.

Además, según un estudio interno realizado por la compañía, donde la media de edad ronda los 35, un empleado invierte una media de 5 a 20 horas semanales en gestionar el correo electrónico: leer, contestar y archivar mensajes. Pero sólo el 10% de los mails son realmente útiles, mientras que el 20% del tiempo de trabajo se consume en hacer búsquedas en Internet.

No sóc pas cap “guru” del tema, però crec que hagi arribat la fi de l’e-mail… crec que hi ha lloc per a la comunicació asíncrona, la que no demana cap resposta immediata, la que és persona-a-persona (o compte-a-compte). Estic d’acord amb què una certa part de l’e-mail que rebo cada dia respon més aviat a una conversa que potser es podria fer públicament, o al menys, de forma restringida en el meu àmbit professional a la universitat.

Per això eines com teambox, manymoon o zyncro, de les quals darrerament n’he parlat, i que són xarxes socials privades (una espècia de grups privats de facebook sense ser facebook, amb algunes funcions de compartició de documents, per exemple via google docs), són interessants i semblen permetre alleugerir la bústica de correu electrònic.

No comparteixo, doncs, el que diu el diari El Mundo. I parlar de “zero emissions e-mail” em sembla absurd. Igual que n’és quantificar el número de missatges útils… perquè m’agradaria saber quants missatges útils hi ha a twitter, facebook, etc… en relació a la productivitat personal.

Una reflexió més: l’ús de diverses xarxes disgrega la informació i es perd una mica el concepte d'”ordinador”. Per això llavors cal seguir el facebook, el twitter, els blogs, etc… fent servir agregadors socials, per exemple via RSS. Tot plegat en un únic lloc.

Però no és això una nova forma diferent de tornar al mateix lloc? Si s’agreguen diferents coses via RSS o per altres maneres, em fa l’efecte que es tanca el cercle i se segueix tenint el problema semblant, que no té solució. l’excès d’informació, la dificultat de gestionar la rellevància, l’economia de la distracció, la societat de la interrupció. Molts d’aquests conceptes el he anat comentant en aquest mateix blog. Són, crec, consustancials amb els temps actuals.

One thought on “L’e-mail es jubila? Té sentit un món d’emissions e-mail zero?

  1. Si jo fos client d’aquesta companyia, em plantejaria molt seriosament deixar-los. Si es comuniquen via xarxes socials gestionades per tercers, serien un perill per a la confidencialitat dels meus afers: jo podria confiar en ells més o menys, però en qui segur que no confio és en els gestors de Facebook. O qui parla no sap diferenciar xarxes socials públiques de privades / gestors de continguts, o no ho entenc…
    Un amant del correu electrònic (a poder ser, signat i encriptat :).

Comments are closed.