Màgia i molta química a Ripoll

Ahir amb en Pep Anton Vieta (@pepquimic) vam anar a l’Escola Vedruna de Ripoll per fer-hi el nostre espectacle de Màgia Química, en el marc d’una jornada de portes obertes d’aquesta escola.

Abans de l’actuació vam tenir l’oportunitat de fer la visita amb molta altra gent a les classes de primària i de secundària, on hi havia tallers, petites recreacions històriques, i sobretot molta química. Va ser molt bonic veure que els més petits feien experiments de ciència i cuina, de la ciència dels sentits, o veure com els de l’ESO feien tota mena d’experiments al laboratori de química.

Image

Personalment em va agradar molt que en un racó estudiants d’ESO féssin una recreació de dos científics i dues científiques pertanyent a un anomenat Institut de Química Computacional (o sigui, el nostre). Qye es parli de química teòrica i computacional a una escola no deixa de ser emocionant.

Tota l’escola estava plena de murals, treballs i informació sobre l’Any Internacional de la Química. I hi havia alguns lemes interessants “Abans de parlar, pensa; abans d’escriure, repensa).

Image

Al vespre, davant d’una grant quantitat de famílies i d’alumnes de totes les edats, envoltants de mainada petita, vam fer la nostra actuació que va combinar experiments de química espectacular com La Serp del Faraó, El Vi Màgic o L’Espuma de l’Elefant, amb jocs de Màgia com Els Parells de Cartes Entrellaçades (parells EPS quàntics), Els Follets Químicis Trapelles, Transmissió Mecanoquàntica Bluetooth d’una carta entre dos mòbils, i l’espectacular experiment final de predicció de futur d’un símbol químic (havíem enviat un sobre a la direcció de l’escola la setmana passada, on hi havia la predicció). Quatre alumnes van escollir lliurement quatre símbols de la taula periòdica – sumant els seus números atòmics en va resultar un altre, que nosaltres, en un malson provocat per una xamfaina mal cuita, havíem percebut.

Image

Cal donar les gràcies a l’Escola Vedruna de Ripoll per la seva excel.lent organització, pel seu entusiasme en fer servir la Química com a centre d’interès, i a tothom que va assistir a l’espectacle per la seva simpatia. Ens van passar un parell d’anècdotes durant l’actuació, que ens quedarem per nosaltres però que van fer trontollar l’èxit de tot plegat… algun dia les recollirem en unes memòries de la comunicació de la química.

(veure entrada sobre el mateix tema d’en Pep Anton Vieta)