Marca personal vs. marca corporativa: una estratègia de guany comú

Image

He vist en una entrada de Smashing Magazine un post titulat How to Maintain Your Personal Brand as a Corporate Employee on s’hi analitza la forma com combinar la marca (reputació) professional amb la contribució i la pertinença a una marca (reputació) corporativa.

The foundation of a personal brand is initially created by consistently doing good work. From there, commenting, interacting and reacting in public discussion forums, blogging, Twitter, Facebook and the publication of articles and even books further solidify an individual as a thought leader.

However, “the idea of personal brand is often associated with independent practitioners”, as David Armano puts it. And for independents there are typically no conflicts as they are in the business of promoting themselves, their skills and knowledge. However, for practitioners working within corporations and interactive agencies, the challenge becomes balancing their personal brands with the corporate brand.

Aquesta entrada fa referència al món de l’empresa, però podria aprofitar-se força per al món universitari. Per exemple, la participació pública i activa en conferències, congressos, i la compartició del que s’hi ha après (sigui disciplinar o sigui genèric) és una de les formes de promoure a la vegada la marca personal i la marca col.lectiva. A la vegada, aquest post remarca la importància que quan un empleat (aquí: professor universitari) vagi pel món, remarqui la importància de la seva empresa (universitat) i se’n converteixi en un ambaixador, de tal forma que se’l percebi no tan sols com a professional, sinó també que se’n percebi la imatge de la universitat.

Un professor ha d’espabilar-se perquè només depèn d’ell mateix tenir o no tram de recerca, de docència, finançament per al seu projecte, etc., però també és cert que ell contribueix a la qualitat de la seva universitat, i que la qualitat de la seva universitat també l’ajuda per ser millor. En certa manera, es tracta d’una situació intermitja entre l’exercici lliure d’una professió i treballar com assalariat a una empresa.

Això s’està veient més des d’ençà de la convocatòria de Campus d’Excel.lència Internacional (CEI), ja que estan sortit ajuts als quals només poden optar les universitats amb el distintiu de CEI. Ja no n’hi ha pas prou, per tant, amb la qualitat o prestigi professional personal, sinó que cal que la universitat, grup o entorn tingui una marca reconeguda i tingui reputació positiva.

I és que, tal com diu tot concloent Smashing Magazine en aquest post,

Be respectful of your employer and their policies but find creative ways to promote yourself while promoting your company at the same time. Personal branding enhances corporate branding. It makes the company appear more “human” and approachable. It makes people want to work there and it attracts good press. If balanced correctly, this is a win-win for all parties involved.

One thought on “Marca personal vs. marca corporativa: una estratègia de guany comú

  1. Per altra banda, pot esdevenir un problema en les organitzacions (empreses o universitats) en les que hi ha una estructura fortament jerarquitzada i en que es pot interpretar d’amenaça a la “autoritat” formal del superior per part de la “autoritat 2.0” del col·laborador o empleat, en fi, de l’inferior.

Comments are closed.