En Brian Kelly (@briankelly) segueix fent entrades al seu blog UkWebFocus molt rellevants per a la Universitat 2.0. Però la que ha fet per a un congrès, titulada Metrics for Understanding Personal and Institutional Use of the Social Web, fa un pas més enllà i ja no diu què cal fer i com, sinó com mesurar el seu impacte. El resum d’aquesta contribució
The question of how we can measure and understand the usage and impact of digital content within the education sector is becoming increasingly important. Substantial investment goes into the creation of digital resources for research, teaching and learning and, in the current economic climate, both content creators, publishers as well as funding bodies are being asked to provide evidence of the value of the resources they’ve invested in.
But how do we go about defining value and impact? Which metrics should we adopt to understand usage? When is a digital resource a well used resource?
ja mostra clarament l’essència de la xerrada. Però és millor anar a la seva presentació penjada a Slideshare:
A la presentació hi ha diversos comentaris i recomanacions relacionats amb blogs, webs, twitter, facebook, youtube, … i finalment hi ha unes conclusions/recomanacions, que es poden resumir així: “cal tenir mètriques per seguir l’impacte dels webs universitaris [entesos com a 1.0 i 2.0], per diverses causes, una de les quals és per responsabilitat”. No fer-ho no és pas una opció.
Hi ha dos webs esmentats a aquesta presentació que val la pena comentar: el primer, un estudi dels costos de mantenir els webs universitaris del Regne Unit, publicat fa poc per The Guardian: Universities spending millions on websites which students rate as inadequate on s’hi veuen quantitats una mica massa variables i fins i tot poc creïbles, però en tot cas prou elevades tenint en compte que en molts de casos els estudiants no perceben els webs com a gaire útils. El que és interessant és que hi ha cinc aspectes que es consideren per als webs universitaris:
The survey split university websites into three categories — well performing, average performing and badly performing — based on five principles including accessibility, contact information, the availability of good feedback from students, the uniqueness of the website and the quality of insight into the campus experience.
Però com diu el primer comentari que s’hi ha a The Guardian, les coses no són pas gota senzilles:
universities spend money on improving their web presence as a waste. What do people expect: a quality web presence at no cost? As universities compete globally, a highly visible, quality website has become an essential aspect of their overall marketing strategy. Therefore it seems reasonable that they should invest in it accordingly. The design aspect is only the tip of the iceberg, in an organisation the size of a university you also need a suitable Content Management System (CMS) to handle all the content that comes, not only from the marketing people, but also from faculties, schools, research centres, etc.
En Brian Kelly esmenta també el web http://sidspace.info/ que amb el lema “Statistics into decisions” presenta de forma molt atractiva diversos aspectes d’interès per a les mètriques de webs, amb aplicació a alguns casos universitaris: University and Value és un interessant video de presentació d’aquesta companyia de cara a les mètriques universitàries.
En resum, en Brian ha introduït un tema rellevant, que em màrketing 2.0 general es treballa molt, però que a nivell universitari segurament està força més endarrerit, segurament perquè no és tan crític (o perquè a les universitats públiques no ens hem adonat que és crític). Caldrà treballar-hi una mica, doncs.
Nota: la imatge d’UKWebFocus té llicència CC-BY-NC