Costa pensar en un comportament de les molècules, o del processos químics més elementals, que sigui semblant al d’un animal. Costa pensar que les molècules puguin caminar, puguin saltar o fins i tot que puguin volar. Però això és precisament la descripció que un article de Nature Chemistry (Gradient-driven motion of multivalent ligand molecules along a surface functionalized with multiple receptors), comentat al blog Chemistry World, en fa de les interaccions de diverses molècules de colorant que s’uneixen i es separen d’una superfície de beta-ciclodextrina.
En aquest estudi, de colorant n’hi ha d’una, dues i tres potes (aquí hi ha la imatge de la molècula de dues “potes”). Segons la concentració de colorant que hi ha unit a la betaciclodestrina, les molècules caminen, salten o se’n van volant. De fet, el procés de “caminar” es fa amb dues potes, on mentre un primera pota està unida a la superfície, la segona s’uneix a un altre punt de la superfície, per després desenganxar la primera (veure gràfic).
Segons Chemistry World, aquest estudi pot permetre entendre millor la forma com s’uneixen anticossos i antígens, o virus i membranes proteíniques de les cèl.lules que ataquen. En definitiva, veure com les molècules es belluguen sobre una superfícies ajuda a entendre els processos complexos de la química de la vida.
Cal notar que, fent de “peu” de cadascuna de les dues “potes” de la molècula de colorant de la imatge, hi ha un adamantà: l’estructura més senzilla que, mulitplicada tridimensionalment, formaria el diamant.