Obrint les portes de la UdG: són prou obertes?

Image

Avui ha tingut lloc a la UdG la jornada anual de Portes Obertes per als estudiants de Batxillerat. Malgrat la pluja d’ahir, ha fet un bon dia, amb temperatura fresqueta, sol i condicions ambientals excel.lents per rebre la informació de la UdG sobre estudis, activitats i en general sobre el que espera a un estudiant als campus de la nostra universitat. El que la UdG no és pas gaire diferent al què fan altres unviersitats, però cal dir que la UdG té una relació especial amb el seu territori, ja que en té un on és la universitat de referència, sota la mirada de les poderoses universitats de l’àrea metropolitana de Barcelona, lluny encara de la universitat de Perpinya i la important de Montpeller.

Com cada any, davant de la Facultat de Ciències hi ha hagut una bona colla de carpes que han donat informació i fins i tot han entretingut els molts visitants del Campus de Montilivi. De fet, les dues primeres carpes corresponen als químics, a gent amb la qual estic activament implicat: el meu Departament de Química i la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital, sense oblidar el nostre Institut de Química Computacional. De fet, la seva imatge ha quedat recollida en sengles notícies dels dos diaris locals de Girona, El Punt, i Diari de Girona.

Image

Segurament és difícil tenir més assistència a aquesta jornada, pràcticament tots els estudiants, centres de secundària i algunes persones per lliure visiten els tres campus de la UdG durant la seva Jornada de Portes Obertes (n’hi ha una altra més endavant, un dissabte, per a famílies). Em pregunto, però, si no caldria incrementar l’obertura de la UdG (i de qualsevol unviersitat), connectat de forma més sovint amb l’ensenyament no universitari. Ja ho he dit altres vegades: hi ha activitats per als estudiants d’elit, però en manquen per a als estudiants normals, aquells que fan que una universitat sigui de referència, i que presti un servei públic adient.

 

Des de l’àmbit de la química ens hem escarrassat en connectar amb la secundària per tal de millorar la imatge de la química en la societat, i així evitar una mica la davallada tan gran que hi ha hagut d’estudiants en aquests estudis (a tot el món, per cert). Fem activitats com el Reacciona-Explota espectaculars, tallers, màgia química, acollim grups-classe, fem els Matins de la Química, el Congrès de Recerca en Química Preuniversitària, tutoritzem treballs de recerca de Batxillerat, etc. Potser algunes d’aquestes pràctiques podrien estendre’s a tota la Universitat. En moltes carreres no cal, és cert, perquè ja estan saturades.

ImagePerò la funció de la Universitat no és captar estudiants perquè hi facin el grau. La funció és servir a la Societat. Una mica com ens ho plantegem els químics: primer és la percepció social de la química a la societat, a l’ensenyament preuniversitari, l’acolliment de joves al laboratori. Segon, en canvi, que estudiïn química, i que ho facin a la UdG; de fet, és conseqüència del primer. Potser aquesta postura no s’adiu amb un món que demana fixar objectius concrets, plans estratègics i d’acció, però crec que si es treballa conjuntament amb l’entorn no universitari, la reputació i la imatge positiva arriben.

Hi ha una cosa que dífícilment tindrà un centre preuniversitari: la recerca. Per això crec que la Universitat ha de proporcionar ajuda en aquest tema, fins i tot establir un entorn físic al campus perquè els joves puguin fer recerca al cantó d’investigadors-professors universitaris.

Finalment, cal estendre els ponts que hi ha envers estudiatns de batxillierat cap a estudiants de l’ESO, perquè amb els canvis de plans educatius les decisions de futur es prenen a 3r d’ESO. No és fàcil, perquè cal recursos. Però al menys s’hi poden destinar energies des dels grups de recerca, que són la base acadèmica de la universitat.

Crec que la imatge que he captar és un símbol: prohibit aparcar a la Plaça de Sant Domènec, centre del Campus del Barri Vell. Una estudiant llegeix asseguda al cim d’una pedra, mentre un visitant passeja amb la bossa que ha rebut durant la JPO.

One thought on “Obrint les portes de la UdG: són prou obertes?

  1. Hola,
    vaig trobar molt interessant les JPO. Encara que no entenc obrir més les portes de l’Universitat; hauríem de ´despullar-la´ per captar tant estudiants amb poca motivació com molt motivats. Crec que les activitats del Department son interessant, però un investigador ha de dedicar hores a ensenyar a un estudiant poc motivat sense obtenir una treball d’excelléncia que pogui ser publicat una revista indexada. Crec que no, tot i que dispossar de becaris que puguin ensenyar a estudiants poc motivats seria una solució.
    Possar a disposició de recursos per estudiants poc motivats seria un solució, però amb finançament de la Generalitat. Encara que la gran majoria ho son, costaria molt d’esforç tirar endavant d’estudiants poc motivats. Tambè, els molt motivats podríen ajudar els menys, seguint uns esglaons marcats pel becari.
    Les activitats enmarcades pel Department de Química no son prous com per arrivar als menys motivats, necesitem becaris més motivats en divulgació científica i, en particular, química. Tot i que, no hi ha des de el Ministeri una beca associada a tenir becaris per la divulgació, seria una bona idea impolsar-lo des de l’UdG. Tambè, tenir una bona divulgació (ben estabilitzada) implica un aument del coneixement i motivació pels estudiants pocs motivats per l’estudis.
    Tambè, impulsar la motivació no es gens fàcil, sería impolsar també la societat pel coneixement. Interessant sería organitzar un petit seminari sobre motivació i societat del coneixement e implicar per becaris i personal doctor e investigador.

    Moltes gràcies,
    Martin.

Comments are closed.