Per què seguir essent blocaire en un món de microblogs?

Per casuatitat he anat a raura a un interessant article titulat The truth about blogging, on steve Wheeler, professer d’educació de Plymouth, reflexiona sobre el fet de ser blocaire. Les seves reflexions les comparteixo, i a més em donen ales a continuar mantenint aquest blog, en un moment en què és més difícil trobar raons per fer-ho, davant de la competència descarada (i positiva) del microblogging de twitter i les coses efímeres de facebook.

Wheeler hi dóna tres veritats del blogging:

Although you are only as good as your last blog, all your previously blogs are also out there, archived, published for people to read (and for you to revisit, if you wish). So be careful what you blog – the affordance of persistency is quite a powerful one, and can work either way.

The experience of ‘discovery’ in writing may sometimes represent having found a way to make one’s ideas coherent.” In effect, as I write, I create concrete meaning from my abstract thoughts. Also, because the blog is public, I write for an audience. My writing has become a social act. As I learn my thoughts, I share them with you.

Writing on blogs is dialogical, much more so that it ever could have been in paper format.

Hi afegeix, a més, que si es pertany al món de l’educació, mantenir un blog té encara una raó de ser més.

La tercerca raó no crec que sigui tan important com les altres dues, perquè cada dia hi ha menys temps d’establir un diàleg. De fet, els actuals monòlegs (twitter, blogs, etc.) no són més que una part d’un multi-leg – o conversa.

Val la pena fer-hi un cop d’ull.