Des de fa pocs dies he pogut fer servir Google+ (GooglePlus), la nova xarxa social de Google. Abans de res cal ser francs: es tracta d’un servei pràcticament instantani, que proporciona la mateixa sensació de rapidesa, respecte d’altres xarxes i canals socials, que la que va proporcionar el gestor de correu electrònic GMail, quan va aparèixer fa pocs anys, respecte d’un webmail. Potser no tan exagerat ara (realment el webmail clàssic es troba molt lluny de GMail).
Però em torno a trobar amb el problema que ja vaig tenir fa temps amb Facebook: i ara què? Perquè no m’agrada tenir disperses idees, items de coneixement, píndoles d’informació no etiquetades. M’agradat tenir les coses controlades, etiquedades, amb paraules clau (hashtags)… M’agrada combinar el repositori d’informació no modificable (fotos, videos, text definitiu, pdfs, etc.) amb la seva amplifació i viralitació.
Per això voldria esmentar alguns punts febles, i també alguns de forts, de Google+, des del meu punt de vista i per a la forma de treballar que tinc jo:
PUNTS FEBLES
- No es poden veure els cercles dels altres; no ho veig con cap atac a la privacitat, conèixer-los; al menys es podria donar l’opció de fer-los saber. La web 2.0 no és “compartir”? En canvi, twitter deixa veure les llistes de l’altra gent (en canvi, és positiu el concepte de cercle per enviar a una part de gent)
- Hi ha molta informació en pantalla de cada ítem, desenvolupada… M’agrada una alta densitat d’informació, les pantalles de hootsuite o tweetdeck, i fins i tot facebook, que proporcionen molta informació. És clar que demanen que cada ítem informatiu sigui sintètic, ben resumit… la grandesa de twitter.
- Els comentaris dels usuaris no es veuen en anar al seu nick. Això també passa a facebook, malgrat el Facebook Open Graph que potser ho permetria. En canvi, a twitter només cal seguir un usuari per veure els seus comentaris a un altre (si se segueixen tots dos, és clar)
- És massa “em segueixes? et segueixo”. A twitter, al menys en el meu cas, hi ha un procés de descoberta; si algú em segueix, jo miro les raons per seguir-lo. No veig que ara sigui tan fàcil .
-
No és fàcil d’etiquetar, no té hashtags, no té (suposo que aviat n’hi haurà) serveis de tercers per explotar-lo, per penjar-hi coses directament, etc (APIs)
PUNTS FORTS:
- facilitat de muntar cercles, i d’enviar informació a les persones que formen part d’un cercle determinat (a twitter no es pot: en aquest sentit millor que no pas twitter).
- rapidesa
La forma de presentar les coses a G+ no em queda clar que sigui cronològica, cosa que dificulta el seguiment. M’agrada de twitter (i de facebook, que ho permet) seguir les coses cronològicament. Certament, que Facebook o G+ et proporcionin una versió del timeline en què et fan suggerències de rellevància és bo. Però crec que és bo mantenir el control de la gestió de la rellevància.
A més, hi ha el tema de la cerca social. Si la gent que és a G+ publica les seves coses a tothom, cap problema, però si les seves idees es van restringit a comunitats… les cerques socials seran més complicades.
Precisament avui l’Enrique Dans, al seu blog, comentava encertadament ahir al seu post Redes sociales, viralidad y conversación: estudio preliminar:
La segunda conclusión nos lleva a la preocupación: no parece demasiado tranquilizador para un generador de contenido que una parte tan significativa de la conversación se vaya a redes sociales fuera de su control. Si esa conversación está resultando efectivamente interesante, lo normal sería que Google ofreciese herramientas para que el que ha generado esa conversación pueda reflejarla allá donde se originó el contenido, permitiéndole consolidarla si lo desea. Veremos si ese tipo de herramientas aparecen: la política habitual de Google ha sido tradicionalmente abierta en este sentido. En algunos casos, los comentarios en Google+ superan claramente a los originados en la propia página, lo que lleva a una atomización de la conversación que puede llegar a ser preocupante.
De fet, no sé si m’importa gaire que hi hagi tantes xarxes socials (ara qualsevol servei munta el seguir/ser seguit), i veig més clara que mai la importància de tenir una font primària. I per cert, doble o triple:
- El blog, amb notícies i reflexions
- El microblog (twitter o equivalent), preparaotri del mesoblog i del blgo
- El mesoblog (per exemple, gestió de la rellevància, amb una mica de comentari respecte de twitter però menys que el blog), preparatori del blog
que pot ser complementat amb
- El fotoblog via mòbil (posterous, per exemple) que proporciona fotos amb un petit comentari/piulada
- Flickr, youtube: repositoris
- slideshare, google docs, issuu, scribd… per a textos i presentacions
- delicious per a l’etiquetat definitiu
i ara mateix sense oblidar Linkedin, com a xarxa de caire més professional.
A més, cal tenir en compte de separar graus de qualitat:
-
El que és efímer vs. el que és més perdurable en el temps.
-
El que és una futilesa vs. el que és rellevant
Amb Google+ tinc la sensació d’estar en una finca. Amb Facebook encara més. En canvi, twitter es consulta, i tinc la sensació d’estar, encara, a Internet. Per a mí, aquesta és la grandesa de twitter: respon a la senzillesa i als fonaments més clàssics (i ptoser romàntics) d’Internet. Dec ser un clàssic.
Igual que em passa amb el Facebook, és una mica la replicació i amplificació del meu blog i del meu twitter. Si hi ha un comentari interessant al blog, o si comento alguna cosa rellevant en un altre blog, en faig una piulada o una entrada al meu blog… no m’agrada tenir un ítem d’informació rellevant que no estigui amplificat.
Queda encara el tema de la llengua, que en Jordi Regincós ja va esmentar que podria ser una de les bones aportacions de Google+, donada la facilitat de muntar cercles diferents per a cada llengua, i ubicar un usuari en un o varis d’aquests cercles (segur que twitter implementarà aquesta facilitat aviat… la d’enviar un missatge a una llista… o és que ja es pot!?). En tot cas, i tal com he esmentat ja algun cop, aquest és el meu ús de les llengües:
- linkedin: anglès
- blog: dos de separats, un en català/multingüe i un anglès
- mesoblog: multlingüe
- microblog: separats català/multilingüe i anglès exclusiu, amb un altre compte per a livetweeting
- facebook: català (fonamentalment és una rèplica de twitter)
- google+: català (fonamentalment és una rèplica de twitter)
Serà interessant repassar aquesta entrada dintre d’un temps, per veure com evoluciona tot plegat.
Imatges:
delta: http://mcleanwatertraining.blogspot.com/2010/06/fixing-sacramento-river-delta.html
amplificador: http://www.audiokarma.org/forums/showthread.php?t=43674&page=232