Dijous al vespre (6/10/2011) vaig poder assistir a una bona part de l’acte de commemoració dels 100 anys del naixement del matemàtic Lluís Santaló. En Santaló va nèixer a Girona, però amb la guerra va haver d’emigrar a l’Argentina. La UdG li dedica la Càtedra d’Aplicacions de la Matemàtica.
Precisament el Director d’aquesta Càtedra, en Carles Barceló, va obrir l’acte de dijous, que va comptar amb diverses autoritats locals, catalanes i interacionals, i també amb una de les filles del matemàtic, a qui ja havia sentit en una altra trobada, fa anys. Aquest acte va ser una demostració de com es pot fer bona ciència i contribuir a la internacionalització de la societat catalana, ja que en Santaló va viatjar per tot el món, en particular Alemanya (abans de la guerra) i Estats Units (Princeton).
He de confessar que els treballs d’en Lluís Santaló no són assequibles fàcilment, i que m’agradaria entendre’ls més. Quan tingui temps lliure buscaré textos divulgatius. De moment, la seva biografia ja és molt interessant: “Lluís Santaló: pioner de la geometria integral, un matemàtic i educador catalanoargentí i universal“, editada per la Societat Catalana de Matemàtiques, i escrita pel divulgador Xavier Duran.
Aquest acte forma part del cicle de conferències La matemàtica, una ciència omnipresent, que es fan a la Casa de Cultura de Girona fins al 20 d’octubre. Dijous vinent en Xavier Mora parlarà de “votar: no tan fàcil com sembla, però podríem fer-hi millor?”, mentre que dijous 20, el compapny del curs de criptografia, en David Juher, farà la xerrada “Desxifrant l’escriptura de les civitlitzacions perdudes“.
Felicitats a en Carles Barceló per tot el cicle i per aquest acte!
Cuando uno va a andar el Camino Primitivo sabe que parte hacia un lugar fascinante, donde eprsea ver montaf1as verdes, valles hfamedos, redos transparentes, eprsea observar infinidad de tonalidades de mismos colores, eprsea oler el frescor de los prados por maf1ana despue9s del rocedo y oler el sudor en la ropa al atardecer despue9s del esfuerzo, eprsea beber agua cristalina cuando se este9 sediento y poder saciar el hambre con el mejor pan jamas probado, eprsea conocer aldeas olvidadas, aldeanos longevos, eprsea encontrarse caballos, vacas, aves y otros animales, eprsea llenarse de paz, tranquilidad y sosiego, eprsea olvidar los problemas y preocupaciones y poder perdonar , eprsea que no pase el tiempo, al tiempo que conoce tradiciones, fabulas y leyendas , incluso eprsea y desea que sea la mejor experiencia vivida junto a su madre convertida en una excelente peregrina sin quejas y sin miedos, pero al final lo que uno no eprsea, lo que uno ni se imagina, es que todo lo eprseado se cumpla y encima te regale un gran amigo. En mi caso el Camino ha sido me1gico y tambie9n generoso.