Reflexió sobre l’ús del terme 2.0 (meta 2.0)

Image

Dimecres a El Punt el company de la UdG Jordi Regincós, professor del Dept. d’Informàtica i Matemàtica Aplicada, adjunt responsable de TIC advocat del programari del coneixement lliure, publicava un article d’opinió que comparteixo plenament, titulat Sobre l’ús del terme 2.0. En Jordi hi deia, entre altres coses:

Professors 2.0, escoles 2.0, estudiants 2.0, polítics 2.0, professionals 2.0, revoltes 2.0, món 2.0! No trobeu que n’estem fent un gra massa? Fent un petit exercici de regressió, abans del 2.0 trobem l’1.0 i, abans de l’1.0 hi trobaríem el 0.0, el punt de partida. Realment creiem que des que vam començar a caminar drets només hem patit un sol canvi significatiu en la nostra forma de comunicar-nos?

i també

Però tornant al principi: ens fan falta professors i estudiants 2.0? Ens fan falta escoles, instituts i universitats 2.0? Ens fan falta professors amb ganes d’ensenyar i alumnes amb ganes d’aprendre, i que tots aprofitin l’increïble potencial docent que ens ofereixen les eines del web 2.0 per crear i difondre coneixement (blocs, wikis, debats en línia…, Twitter i altres eines socials i col·laboratives). Però no oblidem formats més tradicionals, ja sigui en suports tradicionals (llibres en paper) o més moderns (llibres digitals).

Ens fan falta professionals i empreses 2.0? Ens fan falta professionals i empreses que entenguin els canvis que s’estan produint en les relacions socials, molts dels quals impulsats per les eines del web 2.0, i que siguin capaços d’incorporar el canvi de cultura que se’n deriva.

Per acabar amb

Comuniquem-nos, creem coneixement, compartim-lo, col·laborem, coordinem-nos…: creixem com a societat. I fem-ho d’acord amb el nostre temps, aprofitant tots els recursos que tenim al nostre abast, incloses les eines del web 2.0… Però acostumen-nos a no posar l’adjectiu 2.0 tan sovint: fent-ho estem posant les eines per davant de les persones: el que és 2.0 és el web… tot esperant que la incipient web semàntica (web 3.0) entri en escena. Però això ja és una altra història.

Altres vegades ja he expressat el meu dubte sobre l’ús de l’adjectiu 2.0, per exemple en un post que porta aquest mateix títol (que comenta que els francesos no volen fer servir l’adjectiu 2.0), però també en d’altres.

Però tinc un dubte sobre el dubte (deu ser un metadubte?): no hi ha altre moltes paraules que es fan servir a cada moment i que van perdent força? Canvi, innovació i millora ja formen part de l’horitzó quotidià, i en qualsevol àmbit no es fa res sense que hi apareguin. I ningú no hi diu res. Potser l’adjectiu 2.0 no és pas gaire bo, però francament, no sembla que n’hi hagi cap de millor, ara mateix. El que cal és tenir clar què vol dir, tal com molt bé esmenta en Jordi Regincós al seu article d’El Punt.

Jo, per si de cas, seguiré amb els meus necontes 2.0 … Potser hauré de buscar una versió 2.0 de l’adjectiu 2.0, com a la imatge d’aquest post…

Imatge: blog Bokardo http://bokardo.com/archives/comic-20-20/