Un interessant post de Roberto Carreras a #TcBlog titulat ¿Cómo construir una Sala de Prensa 2.0? proporciona bones idees sobre el comportament d’una empresa davant dels mitjans de comunicació, tot comentant la conveniència de fer una Social Media Newsroom que vagi més enllà de la Sala de Premsa més clàssica. Per exemple, diu que
Una marca, una empresa, su producto o su servicio, han pasado a convertirse en objetos sociales y, como tal, deben comunicarse a través de la web social. Se trata de una función estratégica, tanto en las grandes como en las pequeñas y medianas empresas. Porque si hay algo que permite esta nueva forma de trabajar es, sobre todo, construir relaciones con la comunidad a través del empleo de las herramientas con las que esa comunidad consume, comparte, genera y distribuye contenido e información.
[…]
El tradicional enfoque de Sala de Prensa sin actualizar, sin contenido, sin estrategia y dirigida únicamente al periodista debe cambiar. Tenemos que tener en cuenta a los nuevos creadores de contenido, siempre mimando con especial atención a los medios de comunicación. Evolucionan las relaciones con los medios de comunicación de masas hacia entorno social de la web y por ello, además de para dirigirnos a los nuevos generadores de contenido (bloguers, clientes, inversores, etc.), debemos apostar firmemente por las salas de prensa sociales.
Carreras a més proporciona una llarga presentació Powerpoint que mostra diversos exemples de Sala de Premsa 2.0 (Social Media Newsroom) i varis serveis disponibles a Internet, alguns gratuïts i d’altres de pagament, per tal de dissenyar una d’aquestes sales. Per exemple, hi ha una plantilla per a WordPress de Fathom per muntar una Social Media Newsroom.
Segons Carreras, les principals característiques d’una Sala de Premsa 2.0 haurien de ser
Buscador de información.
Contactos de PR.
Notas de Prensa (2.0 o Social Media News Release)
La posibilidad de hacer “Me gusta” o “Recomendar” el contenido en Facebook, compartirlo con los widgets de Twitter en ésta red social, enviarlo a LinkedIn…
Breve información de la compañía (background o boiler plate)
Información de producto / Press kits.
Fotografías (Flickr…)
Vídeo (YouTube, Vimeo…)
Audio.
Ayuda / FAQ.
Comunicación de Crisis.
Calendario de eventos.
Biografías de los principales ejecutivos / Organigramas.
Registro para medios / bloguers.
Información financiera.
Posibilidad de solicitar entrevistas a través de formulario.
Coberturas en medios.
Social Media: acceso a las principales redes en las que estamos presentes.
Posibilidad de suscribirse al contenido a través de RSS.
Blog corporativo.
Stream de la cuenta corporativa de Twitter.
Facilitar al usuario la distribución del contenido -notas de prensa, imágenes…- a otras redes, empleando herramientas como ShareThis o Tell a friend.
Carreras es refereix sobretot a les empreses. Però… i les universitats i els centres de recerca? Crec que el propi web d’una universitat ja proporciona ell mateix la majoria de les coses llistades com a característiques d’una web 2.0. El que deu diferenciar més una empresa d’una universitat és que la universitat té molta més transparència, millor dit – n’ha de tenir molta més, i que genera una gran quantitat d’informació nova: els resultats de la recerca per un cantó, les transformacions en la docència per un altre, i també la relacio amb el seu entorn. En el primer cas, les universitats són singulars, ja que es tracta d’una de les poques organitzacions que generen notícies que puguin donar en primícia, i en generen moltes. Una altra cosa és l’acompanyament de les notícies amb material multimèdia, o el seu complement amb referències i amb documentació addicional i notícies anteriors relacionades. Una bona organització electrònica de la informació segur que ho facilita.
En definitiva, crec que el web d’una universitat és tot ell una sala de premsa, en el sentit que li dóna Roberto Carreras, i només cal afegir-hi la capa social, facilitant la compartició de notícies i promovent la participació dels visitants. En tot cas, les idees de Carreras són ben interessants, i les utilitats esmentades a la seva presentació són rellevants.