Ahir a la tarda vaig ser al Saló de l’Ensenyament, on les diferents universitats, centres d’educació superior, i els organismes que fan docència en formació professional exposen la seva oferta per als estudiants d’ensenyament secundari. La veritat és que el conjunt dels estands de les universitats catalanes és força espectacular, i que hi ha llargues cues d’estudiants per demanar-hi informació.
El Saló de l’Ensenyament té un apartat on Recerca en Acció hi fa propostes de ciència i tecnologia, i on els centres de recerca hi exposen algunes de les activitats més engrescadores.
Per part de la Universitat de Girona, l’stand ha seguit el model de les Fires i Festes de Girona de finals d’octubre i de l’Expojove (Fira de Girona) de febrer, amb atenció especial a la realitat augmentada. A l’espai de Recerca en Acció, la UdG hi ha portat cada dia al menys un grup de recerca per fer-hi demostracions lúdiques que facin percebre una mica el que es fa a Girona. Els químics hi hem participat per partida doble, ja que dimecres hi havia en Pep Anton Vieta i en Pep Duran, amb el seu Reacciona-Explota, mentre que ahir en Pep Duran feia una col.laboració a l’stand del Museu MNTACTEC de Terrassa, però també va participar a l’stand de la UdG quan els dos consellers implicats en el Saló de l’Ensenyament (el responsable d’universitats i el responsable d’educació) hi van coincidir. El joc de la flor petrificada, un clàssic a les nostres demostracions, sembla que els va divertir prou. Esperem que també el faci convèncer de la importància de la química i de la ciència en el món actual.
Avui al matí, pel seu cantó, ha estat inaugurat el Saló Futura, un annex independent on els centres d’educació superior mostren la seva oferta de màsters. En el cas de la UdG, on hi ha passat el Secretari General d’Universitats i Recerca, hi ha un element força novedós: l’Alícia del País de les Meravelles que demana que el futur estudiant de màster es mengi una galeta (maria!) perquè així el seu món creixerà (i ho diu en anglès… cal ser interancionals). Your world will grow.
Després d’aquesta breu descripció dels tres espais, dues reflexions: el públic del Saló de l’Ensenyament és local i regional, i l’activitat molt poc 2.0, no tan perquè les universitats no ho vulguin, sinó perquè una Fira a Barcelona d’aquest tipus és lògicament un aparador-mercat presencial. Certament, tothom de Catalunya hi pot anar, i no serveix gaire per captar estudiants de fora de Catalunya.
Però el saló Futura té una orientació força diferent: es tracta de retenir els estudiants catalans, però també de captar-ne d’internacionals. I això difícilment s’aconsegueix amb una fira presencial, sinó que s’ha d’aconseguir anant a altres fires, però sobretot via la xarxa. De fet, al Saló de l’Ensenyament els estudiants joves demanen informació, assessorament, volen el catàleg de l’estudi que desitgen fer… però en general l’oferta és semblant pertot arreu, ja que està força regulada. En canvi, els futurs estudiants de màster volen informació sobre l’ampli ventall d’oferta, com es diferencia… i costa donar informació presencial ja que el màrketing és molt més present en el cas dels màsters i és difícil donar tota la informació “in situ” -El que importa i és rellevant, és la informació que hi ha a Internet.
El Saló de l’Ensenyament és una porta al futur: futurs estudiants, futurs dirigents, futurs ciutadans. Senzillament, un goig.
Ah! i la paraula “Bolonya” de “Procés de Bolonya” ja ningú no la diu perquè ja no és cap novetat. Ja ha passat a formar part del conjunt de mots comuns.