M’ha fet força gràcia la segona edició d’una especial revista de recerca: el Journal of Unsolved Questions, de la qual ja en vaig parlar fa més o menys mig any en aquest mateix blog, tot comparant-la amb Annals of Improbable Research (gran revista lligada als Premis AntiNobel o Ig-Nobel) i a la revista en broma Journal of Universal Rejection. Ara el TImes Higher Education n’acaba de parlar al seu blog, amb l’entrada From where I sit – Gems in the research scrapheap
Dels darrers articles, m’han fet gràcia “Is Computer Go Solvable“, relacionat amb el joc japonès del Go, una mica una extrapolació del clàssic joc del “tres en ratlla” . Potser, però, és la “pregunta de setmana” (question of the week) Nanoparticle toxicity el més interessant. De fet, ja l’hem comentada una mica amb el company Ramon Carbó-Dorca, expert de l’IQC en temes de relació estrutura-activitat (QSAR), incloguent-hi la versió quàntica (QQSAR).
I és que temes tan complexos i desconeguts (també per no prou ben explicats) com les nanopartícules són sensibles per a l’opinió pública. La feina que tenim els científics aquí és important, i cal que la societat rebi la informació adequada des d’un entorn en el que hi confia (com es mostra a la sèrie de reportatges d’El País dels diumenges d’agost de 2011): els científics i els metges (però no en són, de científics, els metges?) són els col.lectius més ben valorats.
Va la pena recollir el que diu el THE sobre el JUNQ:
It is certainly refreshing to have a journal that takes itself seriously enough, but beyond the confines of the usual publication process. The impact on one’s CV of a publication in this forum is not yet clear. Nonetheless, the path of true science surely needs to move in genuinely free trajectories.
Potser sí que aporta una mica de frescor… però cal anar amb compte. O sigui, seny!
(Gràcies a en @juanmabarroso per fer-me adonar del meu error respecte del GO)